Un altre dels aspectes del nostre nen interior és la rebel·lia.
Hi ha etapes en el creixement de la persona que son més propenses a que es manifesti la rebel·lia.
Dels 2 als 3 anys, més o menys, el nen o nena reafirma la seva personalitat. Ha guanyat en autonomia i ha après a caminar amb seguretat. Vol fer la seva. Es la etapa del “NO”, de les rebequeries. Es una etapa difícil en la que cal posar límits, i el nen no se’n deixa posar.
L’altra etapa de la vida que es caracteritza per la rebel·lia és l’adolescència. El noi o noia, necessita “allunyar-se” emocionalment dels pares, aprendre per si mateix, de la seva pròpia experiència. Es rebel·la per sistema contra tot el que li diuen o tot el que fan els pares. I en part és necessari, per a aprendre a prendre les seves pròpies decisions, per a equivocar-se i rectificar, per a formar i construir la seva pròpia personalitat.
Però què passa quan trobem un adult rebel?
Hi ha persones que es queden enganxades en aquesta faceta de la personalitat. Ells creuen que son lliures, que decideixen per si mateixos, quan en realitat, el que fan no és pensar, raonar i decidir, sinó actuar de manera automàtica, sense pensar, oposant-se sempre a tot per sistema. No decideixen. Només actuen per impuls.
Llavors, la rebel·lia és negativa?
Quan s’utilitza com a única opció, quan la persona no és capaç de parar-se a pensar i raonar abans d’actuar, podem dir que si, és una actitud poc operativa. Però hi ha cops que és un primer pas per a abandonar el paper sumís: en aquest cas, la rebel·lia pot tenir repercussions positives.
El que és desitjable és actuar sempre des de les parts positives de la nostra personalitat:
Quan cal fer allò que no en tenim ganes, allò que s’ha de fer “perquè toca”, podem fer-ho des de la part positiva o més sana, o en tot cas, podem argumentar perquè no volem fer-ho. Des de la part negativa, el sumís ho farà, renegant i sentint-se malament. El rebel farà justament el contrari, encara que el perjudiqui. L’adult es preguntarà si li convé o no. I la part “pare”, ho farà perquè és el seu deure. Tenim diferents opcions de resposta davant de qualsevol situació.
La propera setmana, la intuïció, com a intel·ligència primitiva.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada