Què és la intuïció? Es una més de les parts del nostre nen interior.
Podríem dir que és la intel·ligència més primitiva. Es basa en les sensacions i percepcions i la reacció emotiva que provoquen. La resposta intuïtiva es molt més ràpida que la resposta raonada.
El nen petit percep la mirada, l’expressió de la cara dels adults que l’envolten i aprèn també el significat que té: aprèn a captar la por, la ràbia, etc. Aquest aprenentatge és previ a l’adquisició del llenguatge, i per tant, no estarà influït per aquest ni per la cultura. Quan el nen sap què sent la mare, això li proporciona un mètode per a imaginar e intuir què cal fer per a sortir de les situacions de la vida i “anar tirant”.
La diferència entre la resposta intuïtiva i la resposta raonada, és que en el pensament raonat, davant d’un problema, busquem totes les opcions possibles, mentre que el pensament intuïtiu ens dóna una “regla general” o pràctica, descartant altres opcions. És molt més automàtica i per tant, més ràpida. És un coneixement immediat.
Com deia abans, la intuïció es basa en allò que percebem, i ens dona una resposta automàtica sense deduccions ni raonaments, i sense influència de la cultura, però sí basant-se en la pròpia experiència. No és científica ni objectiva, però és pràctica.
Es el que l’Anàlisi Transaccional anomena “el petit professor”.
Aquesta intel·ligència és la que fomenta la creativitat, és la intel·ligència creadora, i també la manipulació: el nen petit aprèn a posar una determinada cara, a fer una expressió de llàstima, per exemple, per aconseguir allò que vol. Quan la persona creix, si això li dóna resultat, anirà ampliant i perfeccionant les tècniques manipulatives per aconseguir allò que vol. (En propers articles parlaré més detalladament de la manipulació).
Quin sentit té la expressió “intuïció femenina”?
Si hem dit que la intuïció es basa en les sensacions i percepcions, quan volem captar els sentiments d’una persona, les dobles intencions, allò que “vol dir però no ha dit” l’altra persona, ens haurem de fixar en el seu llenguatge no verbal: gestos, expressions, postura del cos... tot això ens dóna gran informació addicional sobre la persona i els seus sentiments.
Segons alguns estudis, les dones acostumen a captar més el llenguatge no verbal, estan més atentes als petits detalls. Això les fa més “intuïtives”, és a dir, tindran més opcions a intuir què sent l’altra persona, quines intencions ocultes té, etc. Això no vol dir, ni que totes les dones siguin més intuïtives ni que tots els homes ho siguin menys, simplement és una tendència.
Al proper article, el tercer component de la personalitat: el raonament i la capacitat de decisió.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada