Com podem sortir dels jocs psicològics?

Hem vist les maneres sanes i no sanes de relacionar-nos.

Els jocs psicològics (perseguir, fer-se la víctima, salvar) estan molt arrelats a la nostra societat i les persones els aprenem des de petits.

La persona que, habitualment, utilitza els jocs psicològics per a relacionar-se amb els altres, ho fa perquè no coneix altres maneres de relacionar-se i d’obtenir el que vol o el que necessita.

Es poden aprendre noves maneres de relacionar-se, però és una tasca difícil i llarga. Sovint es necessita l’ajut d’un professional.

És molt difícil no caure algun cop en els jocs, però sí que es poden arribar a minimitzar, és a dir, aconseguir que la major part de les nostres interaccions amb els altres, siguin d’una manera sana i no manipuladora.

El primer que es necessita, és adonar-se’n de que s’utilitzen els jocs psicològics amb els altres, és a dir, que “tinc cura de tothom menys de mi mateix i sento que les meves relacions son descompensades”, “sovint em crec inferior als altres i em lamento de no poder o no saber fer les coses, i sempre hi ha algú que pica i m’ho fa” o “tinc una manera de fer i de dir les coses que sovint fa mal als que m’envolten”.

Un cop som conscients que actuem d’aquesta manera, haurem de deixar de fer-ho:

El salvador haurà d’escoltar les seves pròpies necessitats, i començar a  cuidar-se d’ell mateix. També haurà d’aprendre a confiar en les capacitats dels altres, i deixar-los que facin les coses per sí mateixos, acceptant que es poden equivocar o que els costa fer-ho. Tots hi sortiran guanyant. També haurà d’aprendre a demanar ajut i assumir que “no pot amb tot sempre”. (Treure’s la capa de superman o superwoman). La persona, se sentirà alliberada de la càrrega que suposa estar sempre pendent dels altres, i també s’estimarà més a ella mateixa.


La víctima, haurà de començar a fer les coses per sí mateixa, sense esperar sempre l’ajut dels altres. Confiar en que té la capacitat de solucionar els problemes, igual que tothom. Això suposa un esforç, haver de prendre decisions, amb el risc implícit d’equivocar-se (i rectificar), i d’actuar. Deixar de lamentar-se, deixar d’esperar, i moure’s cap allà on es vol anar. El benefici en llibertat, autonomia i autoestima, compensen amb escreix la pèrdua d’ajut constant.

El perseguidor, haurà de començar a posar-se en el lloc dels altres, tenir en compte les necessitats alienes tant com les pròpies, i assumir que té el mateix poder i els mateixos drets que tothom, i no més. També haurà d’aprendre a ser assertiu, a dir les coses d’una manera més adient, menys feridora. S’adonarà que es pot relacionar amb els altres d’igual a igual i que la gent l’estima en comptes de tenir-li por.

L’espectador haurà de començar a valorar els drets dels altres en la mateixa mesura que els seus, assumir les responsabilitats que el pertoquen i deixar d’aïllar-se dels altres per apropar-se des de la igualtat de drets.

La setmana que ve: com podem evitar que juguin amb nosaltres.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada