Seguim sempre les mateixes pautes, el mateix ordre en la
solució dels problemes? Ens quedem aturats sempre en la mateixa fase, a l’hora
d’enfrontar-nos a les dificultats?
Segons la psicologia de la Gestalt, hi ha una sèrie de
passos que seguim quan ens enfrontem als problemes. Aquests passos, acostumen a
ser els mateixos per a totes les persones i per a qualsevol situació, des d’un
problema greu que ens paralitza fins a qüestions simples de la vida quotidiana.
Allò que canvia és en quina fase de la resolució ens quedem aturats. Segons el
tipus de personalitat que tinguem, tindrem tendència a aturar-nos per manca
d’energia, per dificultats a l’hora de veure diferents sortides al problema,
per dificultat de “desconnectar” del problema, etc.
Dins la psicologia de la Gestalt, diferents autors han
afegit i tret fases a la resolució de conflictes, però bàsicament són molt
semblants. Prendrem com a model un que té 9 fases: les anomenem: sensació,
percepció, consciència, recerca de solucions, energetització, acció, contacte,
satisfacció i retirada.
Fase de sensacions. Aquesta fase es caracteritza
per una inquietud generalitzada i difusa, un “malestar” al qual no sabem
posar-li nom, un “no sé què em passa, però no estic bé”. Si aquest estat no
avança cap a un altre fase, aquest “soroll” interior es va fent cada cop més
gran, i sovint és motiu de consulta psicològica.
Fase de percepció. Aquest és el moment en què ens
adonem de quin és el motiu del nostre malestar. Identifiquem la causa del
nostre patiment. Es dóna a dos nivells, l’emocional i el cognitiu (de
raonament). Per exemple, “es va morir el meu gos fa un mes i per això em sento
trist”. Identifiquem tant la causa com el sentiment que ens provoca. Hi ha
persones que saben quin és el problema, però no saben definir el sentiment (més
racionals), i, d’altres, que poden explicar el sentiment, però els costa més
identificar la causa (més emocionals).
Fase de presa de
consciència. La
diferència entre la fase de percepció i aquesta, és que en aquesta ens fem
conscients de fins a quin punt ens afecta el problema, i hi ha un “punt de no
retorn” a partir del qual no podem seguir fent com si no passés res. Per
exemple: som fumadors. Sabem que el tabac és dolent (fase de percepció) però
fins que no prenem consciència plena de fins a quin punt ens fa mal el tabac,
no posarem mans a l’obra per deixar-lo.
Recerca de solucions. Tots els problemes tenen
alguna solució. Però, sovint, la solució més evident no ens serveix. Llavors,
haurem de buscar altres solucions. Si obrim la nostra ment, segur que trobem
més possibilitats que no ens havíem plantejat. Hi ha persones que, per la seva
personalitat, acostumen a pensar que solament hi ha dues sortides, i que una és
“la bona” i l’altra és “la dolenta”. I es queden sempre amb el dubte de “si
hauran encertat amb la bona”. Això és una petita trampa de la nostra ment:
sempre hi pot haver més solucions, i la realitat és que totes les sortides
tenen avantatges i inconvenients. Haurem de triar, i triar vol dir renunciar a
coses.
La propera setmana veurem les altres cinc fases.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada