La setmana passada varem veure algunes fases de la resolució dels problemes. Continuem amb les fases de decisió, d’energetització, d’acció, de contacte, de satisfacció i de retirada.
Fase de presa de decisions. Un cop hem identificat el nostre problema i hem vist les diferents solucions que hi pot haver, haurem de prendre decisions: la primera és si volem posar-li solució. I la segona, quina solució triem. Per prendre decisions, cal tenir desenvolupada la capacitat de decidir. Hi ha persones que, pel seu caràcter, acostumen a deixar que els altres decideixin les coses per elles, o bé deixen que “el temps ho solucioni”. Aquestes persones, es quedaran aturades sempre en aquesta fase, sigui quin sigui el problema a solucionar: saben quin és el problema, saben quines son les possibles sortides, però esperen que algú altre els digui què han de fer. Tota persona adulta ha de prendre decisions. De vegades és difícil. Triar una cosa sempre comporta renunciar a alguna altra. Suposa fer canvis. Hi ha persones que necessiten tenir-ho tot molt controlat, molt estructurat i programat. Qualsevol canvi se’ls fa una muntanya. Renunciar a alguna cosa, comporta frustració: hi ha persones que tenen un nivell molt baix de tolerància a la frustració, ho volen tenir tot. Però els canvis són necessaris si volem evolucionar. Si no decidim, ens estanquem.
Fase d’energetització. Per a enfrontar-nos a un problema, necessitem energia, necessitem forces. Aquí entren en joc les emocions. Hi ha un moviment intern d’emocions que ens pressionen cap a allò que volem aconseguir. Aquestes emocions es transformen en accions. Però tant dolent és una manca d’emocions (i per tant d’energia) com un excés. L’energia que es necessita per a enfrontar-se a un problema, ha de ser continuada. Una persona molt poc emotiva tindrà dificultats per posar-se en marxa. Les persones molt emotives, en canvi, tenen molta energia al principi, però la “cremen” molt ràpidament. No solament es tracta d’emoció, sinó també de compromís afectiu amb la decisió.
Fase d’acció: És el moment en que es posen en pràctica les decisions que s’han pres. L’acció està encaminada a aconseguir un objectiu. Aquesta acció necessita d’uns moviments específics, concrets. Es necessita voluntat, audàcia i el nivell d’energia suficient. En molts casos, es necessita el recolzament, ni que sigui moral, d’algú altre, i la convicció de que es vol aconseguir un objectiu concret.
La propera setmana veurem les tres fases que falten.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada