Hem
vist que la millor manera d’evitar jugar nosaltres amb els altres, és prendre
consciència de que juguem, i deixar de fer-ho. Però com podem evitar els jocs i
les manipulacions dels altres cap a nosaltres?
En
primer lloc, cal tenir en compte, que una part important de les relacions
humanes es basa en la manipulació dels altres per aconseguir el que volem.
Cadascun de nosaltres és vulnerable a un tipus de manipulació més que a un
altre, i això es basa en els aprenentatges i experiències de la nostra infantesa.
Podem ser més vulnerables a caure en el joc de les persones que tenen excessiva
cura de nosaltres, o també a les persones amb una aparença feble, els que sempre
sembla que estiguin demanant ajut, etc.
Primerament,
cal que siguem conscients de que això que ens estan fent és un joc. Ens
adonarem, bàsicament, perquè ens sentim incòmodes, estem acceptant una situació
que realment no volem, o ens sentim malament amb l’altra persona. Normalment,
aquesta sensació ve després que ja ens han fet el joc. Però va bé adonar-se’n,
com a primer pas per a prendre consciència del joc.
Una
vegada tenim identificat el joc i veiem com funciona i a on “piquem” nosaltres
un cop i un altre, tenim quatre alternatives:
- Descobrir el joc
- Seguir el joc
- Ignorar-lo
- Confrontar-lo
Descobrir el joc consisteix en explicar-li a l’altre allò que passarà a
continuació, basant-nos en el nostre coneixement del joc. Per exemple, l’altre
ens diu “no sé com ho faré per anar demà al metge, és tant lluny i ningú
m’acompanya...” li podem dir: “si vols que t’hi acompanyi només ho has de
demanar”. Aquest joc no és massa greu, no ens perjudica. Això ens funcionarà si
l’altre té una bona capacitat de raonament i autocrítica. A continuació, li podem
dir: “quan necessitis alguna cosa, pots demana-la enlloc de tirar indirectes”.
Però el perill d’això, és que si l’altre no té la capacitat d’entendre el seu
propi joc, el que farà probablement serà reaccionar amb un altre joc.
Seguir el joc. Quan no és possible descobrir el joc perquè l’altre no
està preparat, podem seguir el joc per evitar la confrontació. Llavors, no serà
un veritable joc, perquè un dels dos jugadors és conscient de que és un joc.
Poc a poc li podem donar la possibilitat a l’altre de que aprengui a demanar
les coses d’una manera més sana. Per exemple, quan no està jugant, en un altre
moment, li podem dir que té permís per demanar el que necessiti i que
l’escoltarem.
Ignorar el joc és no caure en la “invitació” a jugar. Per exemple,
l’altre ens convida a criticar a una tercera persona que no hi és. Canviem de
tema. Pot ser que l’altre insisteixi un cop i un altre, o que faci una
“escalada”, cada cop més indignat. Llavors, li podem dir, simplement, que no
volem entrar en el seu joc.
Confrontar el joc consisteix en destapar-lo, però amb una dosi d’ironia i
humor. Això es pot fer quan hi ha una gran confiança, o dins d’una teràpia, en
que el terapeuta veu el joc des de la distància emocional.
La
propera setmana: quins passos seguim per a resoldre un problema.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada