En què fem servir el nostre temps (1)


El temps és la possibilitat que tenen els éssers humans per a créixer i desenvolupar-se.

És on té lloc el contacte amb els altres o l’aïllament.

Segons Erich Berne, hi ha 6 tipus d’activitats amb les quals ocupem tot el nostre temps. I perquè la persona porti una vida emocionalment sana, hi ha d’haver un equilibri entre els diferents tipus d’activitats. Si hi ha un excés d’una o un defecte de l’altra, és senyal d’un desequilibri a les nostres activitats, ens estem perdent alguna cosa, o estem evitant coses. O estem obsessionats per quelcom.

Els 6 tipus d’activitats són: Aïllament, activitat, rituals, passatemps, jocs i intimitat.

L’aïllament o retirada:  No hi ha relació amb els altres. És el temps que ens serveix per a reflexionar, introjectar-nos (mirar cap al nostre interior), tenir-nos més en compte, escoltar quines necessitats estem desatenent..., és l’estona per a llegir, escoltar música, relaxar-se, pensar, etc.


La part negativa és que algú aïllat pot ocupar el seu temps en somniar i en fantasies, diàlegs interns negatius, projeccions cap al passat o el futur, però sense viure l’aquí i ara.
Tots necessitem cert grau d’aïllament de tant en tant. La manca d’aïllament no ens permet centrar-nos en nosaltres mateixos.
La gent que evita estar aïllada i té una necessitat constant de contacte amb els altres, també denota un problema, probablement de dependència. En l’altre extrem, trobarem a la persona que evita deliberadament el contacte amb els altres, per pors, per manca d’habilitats socials, per timidesa, etc. També són temes a tenir en compte.
La persona, durant la retirada, no rep carícies* de l’exterior, tot i que pot donar-se auto-carícies, però aquestes no són suficients com a font de reconeixement.

L’activitat: El temps que fem servir en l’activitat està molt programat i orientat a la realització d’una tasca. Va des de les obligacions (feina, cuidar d’algú altre) a les necessitats (alimentació, higiene personal, netejar la casa...) o les activitats d’oci, esportives, etc. Estan dirigits cap al contacte amb la realitat. L’activitat es pot fer sol o amb d’altres persones. Són transaccions adult-adult. Omplen una gran part del temps de les persones i proporcionen carícies generalment condicionades. Són importants, però no suficients per a la persona.

  

*  Entenem per “carícies” qualsevol estímul dels altres, ja sigui positiu, negatiu, condicional, incondicional, de llàstima, etc. Per a més informació, veure l’article sobre estímuls, carícies i reforços.

  

La setmana que ve, continuarem amb l’estructuració del temps.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada