Serà perquè és estiu i
estic de vacances, però em venia de gust fer un article divertit. Avui us
parlaré del patró dels psicòlegs: Juan
Huarte de San Juan (Sant Jean Pied de Port, 1529, Linares 1588), psicòleg, metge
i filòsof espanyol, però a diferència d’altres patrons, no és sant!
Era de família
“hidalga”; va estudiar Humanitats a Osca i Medicina a la Universitat d’Alcalà,
entre 1553 i 1559. Va residir en diverses ciutats espanyoles: Osca, d’on es
creu que va ser regidor, Granada, Baeza (de la que Felip II el va fer metge
vitalici l’any 1566 i el Consell del qual el va contractar per a tractar la
pesta de 1571) i Linares, on es va comprar una casa. Es va casà amb Àgueda de
Villalba, de la que va tenir set fills; quatre noies i tres nois; Està enterrat
a l’església de Santa Maria de Linares.
Va escriure un famós Examen de ingenios para las sciencias (Baeza,
Juan Bautista de Montoya, 1575), la impressió del qual li va haver de pagar el
Comte Garcés degut els curts recursos econòmics de l’autor. El seu èxit va ser
tant gran que es va reimprimir a Espanya quatre cops més abans d’acabar el
segle XVI: Pamplona, 1578; València, 1580; Huesca, 1581 i l’expurgada de Baeza el 1594.
Es tracta d’una obra precursora de tres
ciències: la psicologia diferencial, l’orientació professional i l’eugenèsia
(que defensa la millora dels trets hereditaris humans). També fa interessants
aportacions a la Neurologia ,
Pedagogia, Antropologia, Patologia i Sociologia. En ella es va proposar
millorar la societat seleccionant la instrucció adient a cada persona segons
les seves aptituds físiques i intel·lectuals derivades de la constitució física
i neurològica específiques de cadascuna.
Considerando cuán corto
y limitado es el ingenio del hombre para una cosa y no más, tuve siempre
entendido que ninguno podía saber dos artes con perfección sin que en la una
faltase y, porque no errase en elegir la que es natural estaba mejor, había de
haber diputados en la
República , hombres de gran prudencia y saber, que en la
tierna edad descubriesen a cada uno su ingenio, haciéndole estudiar por fuerza
la ciencia que le convenía y no dejarlo a su elección, de lo cual resultaría en
vuestros estados y señoríos haber los mayores artífices del mundo, no más de
por juntar el arte con la naturaleza.
Per a això va estudiar els diferents
temperaments humans des de la teoria dels quatre humors, i va proposar quins
oficis o estudis quadraven més a cadascú, i fa a més a més una classificació
dels sabers de gran transcendència ulterior. Utilitza un gran nombre de fonts,
fora de la observació clinica i l’experiència mèdica de l’autor: Hipócrates i
Galeno entre els metges; Plató, Aristòtil, Ciceró i altres filòsofs; i clàssics
com Horaci, Demòstenes i altres, a banda, com era natural, de la Bíblia. L ’obra va ser
unànimement alabada i sols va merèixer algunes crítiques per part d’un
estudiant de Teologia, Diego Alvarez, i un metge d’Evreux, Jordau Guibelet.
Però l’obra va tenir problemes bastant
més grans amb la Inquisició ;
va ser perseguida degut a les seves teories sobre la concepció i va ser
prohibida a Portugal (1581) i Espanya (1583); figura a l’Index de l’any
següent. No obstant circulaven sota mà edicions clandestines no autoritzades i
en espanyol que venien de Leyden, Anvers i Amsterdam.
Es va permetre, si més no, que circulés
pel món hispànic una edició expurgada dels passatges més polèmics (Baeza, 1594).
L’obra va influir en el disseny dels
caràcters d’alguns personatges de ficció, com els principals de Miguel de
Cervantes al seu Don Quijote de la
Mancha , al qui va posar el significatiu epítet d’enginyós, i
en el Licenciado Vidriera. També és més que probable la seva influència en el
dramaturg isabelí anglès Ben Johnson.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada