Segle XIX: el començament de la psicologia experimental
Gràcies a l’enorme desenvolupament de
les ciències naturals a la primera meitat del s. XIX i l’aparició del mètode
científic-experimental, es va delimitant també el camp de lo psicològic o
psíquic, com un conjunt de fenòmens peculiars, observables i estudiables empíricament
i experimentalment, atenent sobre tot a les dades de la consciència.
Es considera que W. Wundt és el pare de la psicologia com a ciència. Creador al 1879
del primer laboratori de Psicologia Experimental a la Universitat de Leipzig,
la Psicologia comença a estudiar-se realment amb el mètode
científic-experimental. Els començaments d’aquesta Psicologia tenen la seva
base més propera en la Psicofisiologia; efectivament, tots aquests primers
psicòlegs experimentals eren fisiòlegs. El més important per a Wundt no és
conèixer allò que el fenomen sigui en sí mateix, sinó “preveure” el
comportament dels fenòmens, verificar fets i comprovar lleis.
Psicologia fisiològica
La Psicologia, quant a anàlisi
experimental dels fenòmens de consciència, intenta mesurar les sensacions.
Aquesta vessant de la Psicologia Experimental, l’estudi de la qual persisteix
fins als nostres dies, va tenir lloc en l’anomenada Psicofísica i en la
Psicofisiologia del s. XIX. Els autors més rellevants d’aquest moviment són
fisiòlegs abans que psicòlegs. Weber, Fechner i Helmholtz en són els principals
representants.
E.H.Weber (1795-1878), que era
fisiòleg, treballa amb els sentits de la vista i el tacte. G.T. Fechner
(1801-1887), que no era fisiòleg sinó físic, realitza el seu treball amb base
en la teoria weberiana. Intenta unir i relacionar els fenòmens mentals (psico)
i els fenòmens corporals (física). És a dir, intenta veure la relació entre les
anomenades tradicionalment “energies psíquiques” i “energies físiques”. Descriu
la relativitat dels fenòmens sensorials. I conclou que l’acció dels estímuls no
és absoluta sinó relativa. Sobre aquesta base sistematitzarà Wundt la seva
Psicologia científica. Seguint aquesta directriu, H. von Helmoltz (1821-1894)
sistematitzarà els coneixements psicofisiològics de les sensacions auditives
i òptiques, basant el seu estudi en la sensació com a primícia d’expressió de
l’esdeveniment psíquic.
La introspecció i l’escola de Wurzburg
L’estudi dels fenòmens físics i fisiològics
en relació amb els fets psíquics aviat es va veure desplaçat per l’aplicació de
la introspecció al mètode experimental.
Oswald Külpe (1862-1915), alumne i ajudant de Wundt, presenta la introspecció i
demostra que és possible l’estudi dels processos psíquics superiors de manera
empírica. Per a aquest autor, el mètode de la introspecció és fonamental per a
la Psicologia, fins al punt de que constitueix l’instrument principal per a
l’estudi de la natura humana; sense ell la Psicologia seria purament
fisiològica, i en ella s’estudiarien les estructures i funcions aïllades de la
consciència o es convertiria en Física. Per això propugna que la introspecció
ha de transformar-se en un veritable instrument científic; és a dir, ha de ser
sistemàtica i controlada.
L’escola de Wundt va assentar les bases
perquè avui, la psicologia sigui considerada com una ciència més, i que el
mètode de la introspecció (mirar cap a l’interior d’un mateix) sigui reconegut
com un sistema vàlid per a accedir al psiquisme humà.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada