Hem sentit molt sovint
l’expressió “té la crisi dels 40”. Però existeix realment la crisi dels 40? Hi
ha també una “crisi dels 30?” Què son les crisis?
La vida és una
constant evolució. La sensació d’estancament ens causa un patiment del que
intentem sortir. Una de les demandes més freqüents a la consulta és “estic
estancat/da, no sé cap a on anar, no sé què fer amb la meva vida”. Hi ha
moments de “lluita”, de construir, d’emprendre nous projectes, i hi ha moments
per a relaxar-se i gaudir d’allò que s’ha aconseguit. Però també hi ha moments
de buit existencial, de desorientació. Aquests són els moments de crisi.
Les crisis poden tenir
dues sortides: cap a l’estancament i la desesperació, o bé, es poden viure com
una oportunitat per al canvi, per a revisar les assignatures pendents, per a començar
tot allò que sempre s’ha volgut fer, per a iniciar canvis en la nostra vida. Les crisis són grans oportunitats de canvi.
El pas de la infantesa
a l’adolescència, per exemple, suposa una forta crisi d’identitat, és un dels
canvis importants que fem a la vida. Però n’hi ha d’altres.
S’han descrit fins a 6
etapes en la vida, que suposen un seguit de canvis. Entre una etapa i l’altra,
hi ha una crisi, que es pot resoldre de manera espontània amb un canvi positiu,
o pot crear un estancament i una mala resolució cap a actituds i comportaments
negatius.
El fet de superar bé
el canvi d’una etapa a una altra, està en funció de molts factors: la història
de cadascú, el rol o actitud vital, les circumstàncies externes, el recolzament
amb què es compta per al canvi, etc.
Si no s’ha superat bé
un canvi d’etapa, serà molt més difícil superar el següent, de manera que
s’aniran arrossegant canvis no resolts.
També hi ha crisis a
la vida que no tenen a veure amb l’evolució natural de la persona. Per exemple,
quedar-se sense feina, el trencament amb la parella, la mort traumàtica d’algú
molt proper, etc., ens porta a la situació d’haver-nos de readaptar a la
realitat. Ens provoca una crisi. Aquesta
crisi la superarem millor o pitjor, en funció de com estem nosaltres, del
recolzament extern, de la nostra pròpia personalitat, etc.
Les etapes que s’han
descrit en la evolució de la persona, son:
- Pas de la infància a
l’adolescència.
- Pas de l’adolescència a
la joventut.
- Pas de la joventut a
l’adult jove (crisi dels 30).
- Pas de l’adult jove a
l’adult madur (crisi dels 40).
- Pas de l’adult madur a
l’ancià.
- Senectut.
La setmana que ve,
veurem el canvi de la infància a l’adolescència.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada