El pas de la infantesa a l'adolescència

Dins de les etapes de l’evolució de la persona hi ha diferents èpoques que marquen un fort canvi i conseqüentment comporten una crisi important. Avui parlarem del primer d’aquests forts canvis: el pas de la infància a l’adolescència.
 
Durant la infantesa, el nen o nena, va rebent diferents informacions. La principal font prové de la família: els pares, germans i avis, i la família extensa. Però no és l’única font. També rep la influència de l’escola, el entorn social, el barri, els amics i amigues, les famílies dels amics, la televisió, etc.
 
La família i l’entorn del nen li transmeten els valors sobre allò que està bé i malament, què ha d’aconseguir a la vida, quines coses es valoren dins del seu àmbit, com s’han d’aconseguir les metes, etc. També es transmeten els prejudicis. La manera de passar els missatges no solament és verbal: els nens es fixen molt en les actituds, prenen bona nota de què fan i com ho fan els adults que tenen al voltant. Ells van enregistrant bona part de la informació que els envolta. També tenen molta importància els comentaris que la família fa sobre terceres persones: “La Maria, ha fet molt bé de deixar aquesta feina”, o “L’Antoni s’ho hauria d’haver pensat millor abans de deixar la seva parella, això no està bé”, són exemples de com es transmeten els valors d’allò que està bé i malament. Diguem que, la família en primer lloc i la resta de l’entorn en segon, son les fonts d’on es nodreix el nen o nena per aprendre els valors.
 
 
Quan arriba a l’adolescència, el jove haurà de “decidir qui és”. Per a això, ha de prendre distància de la família. Per afirmar la seva pròpia personalitat, ha de fer una profunda revisió dels valors que li han transmès. Ha de començar a pensar per sí mateix i acceptar o rebutjar els diferents valors. Això crea una profunda crisi d’identitat: “qui sóc?”, “què faré de la meva vida?”, “què vull estudiar?”, “vull deixar d’estudiar i posar-me a treballar?”, “m’agraden els nois o les noies?”, “quin tipus de nois o noies m’agraden?”, etc. És el que s’anomena la “crisi de maduració”.
 
L’adolescència s’inicia amb la pubertat, que marca el començament dels canvis fisiològics i hormonals, cap als 11 o 12 anys, i s’acabarà cap als 18 o 20, depèn de cada persona, quan el jove ha aconseguit reafirmar-se, ha decidit qui és i com és.
 
Dins de tot aquest procés, el grup és més important que l’individu. Hi ha una crisi dels valors que han transmès els pares, es qüestiona tot allò que ens han dit, i s’escolta l’opinió dels amics, de la colla. És l’època del “millor amic”, de “l’amiga de l’ànima”. Hi ha una sobrevaloració de l’amistat. I també és l’època dels ídols, aquelles persones que semblen ser absolutament perfectes i que es prenen com a model.
 
L’adolescent sovint es troba perdut, desorientat, i pensa que els pares no l’entenen, només els amics, que estan en la mateixa situació, són capaços d’entendre’l.
 
L’adolescent fa un judici del món, de la gent i de sí mateix per definir-se com a persona.
 
La setmana vinent, veurem com es resol el pas de l’adolescència a la joventut i què passa si no se supera aquesta etapa.
 
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada