Vèiem
la setmana passada com l’adolescent es reafirma, fa un judici del món, dels
altres i de si mateix, i assoleix certa independència amb responsabilitat per
passar a la següent etapa, la que anomenem “l’adult jove”.
Aquesta
nova etapa, anirà dels 18 o 20 o inclús més tard, depenent de les
circumstàncies (avui en dia, amb les dificultats per trobar feina i que molts
joves viuen amb els pares fins tard, s’ha allargat molt l’etapa més “dependent”
de l’adolescència) fins el que anomenarem “crisi de l’experiència del límit” (o
crisi dels 30).
En
aquesta nova etapa, la persona ja coneix
les seves capacitats, enfoca la seva vida professional cap a allò que li
agrada, intentarà preparar-se i cercar una sortida
professional en aquest sentit. També començarà a recolzar-se en si mateix, ja no tant en els pares, tant en un
sentit econòmic (pagar-se algunes coses, si pot) com en autonomia (fer-se el
menjar, arreglar les seves coses, etc). Si la persona es segueix repenjant en
que li facin tot i li paguin els “vicis” és que encara està ancorat en
l’adolescència, no ha assumit el que anomenem “llibertat amb responsabilitat”.
En aquesta etapa la persona té el desig de buscar-se
el seu propi espai, compartir pis o buscar-lo sol o en parella.
Es
prenen decisions importants, tant a nivell professional i vocacional com de la manera de viure les relacions: si vull
parella o no, si vull una relació oberta, o enfocar la meva vida a formar una
relació estable i un projecte de vida en comú amb una altra persona, si voldré
tenir fills...
També
es van desenvolupant els valors ètics, creant-se els seus propis valors, basats
en vivències i decisions personals.
El
grup, la “colla”, que tant important era en l’adolescència, dóna pas a
relacions més “obertes”, un cert individualisme, i es comencen a triar les
amistats. Es passa per una “crisi del concepte d’amistat”, que tant s’idealitza
en l’adolescència. Molts cops aquest allunyament dels amics, es viu com una
traïció, com un abandonament.
Aquesta
etapa de la vida també es caracteritza per un cert idealisme, es creu que és
possible “canviar el món”, es lluita aferrissadament pels propis ideals i
valors.
El pas
per aquesta etapa és la veritable conquesta de la independència, de la
individuació. Comença en l’adolescència, i acabarà en la persona adulta, la
persona que es sosté a si mateixa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada