Com superarem la crisi dels 40?
S’haurà de renunciar
conscientment a algunes coses, es concedirà més valor a la serenitat, a la
fidelitat, a la formalitat, renunciant a l’excitació de la joventut. S’hauran
d’acceptar alguns límits, hi haurà un desencant, una desil·lusió, però es concedirà valor al que tenim, al que
hem aconseguit.
També és el moment de
fer canvis, encara hi som a temps. Potser podem rescatar la nostra vocació, el
nostre projecte de vida i adaptar-lo parcialment a la nostra realitat. Per
exemple, potser ja no pugui ser una artista famosa, però puc buscar un grup de
teatre d’aficionats i gaudir d’allò que m’agrada. A mesura que els fills es fan
grans tindrem més temps per dedicar als nostres vells projectes.
Sovint el problema és
que pensem que ja és massa tard, que “ja hem perdut el tren”. Això és un
concepte que ens ha inculcat la societat, una societat que valora la joventut,
la modernitat, la innovació, que pretén apartar a la gent quan es va fent gran
per donar pas als joves. És simplement una qüestió de percepció. Les persones
tenim la capacitat de fer tot allò que ens proposem. Només cal que tinguem fe i
confiança en nosaltres mateixos i que veritablement ho desitgem.
Quant als valors i les
prioritats, caldria revisar-los de tant en tant. La vida quotidiana i les
obligacions sovint ens fan oblidar-los. I és important tenir-los en compte. La
crisi dels 40 és un bon moment per fer aquesta revisió i adonar-nos de quines
diem que són les nostres prioritats i a quines estem dedicant veritablement la
nostra energia. Sovint la gent et contesta que la seva prioritat són els fills,
i els veu una hora al dia perquè està molt ocupat/ocupada treballant o fent
altres coses. O et diu que la seva prioritat és la seva vocació artística, i en
realitat li dedica només dues hores al mes. Recomano agafar paper i bolígraf i
fer un llistat d’allò que ens importa, fer-nos un calendari i començar a
canviar les coses.
La crisi dels 40 també
és una època en què veiem gent al nostre voltant que fa coses inversemblants.
El senyor o senyora que deixa la parella per anar-se’n amb una altra persona
que no té res a veure amb ell o ella, el que no ha fet mai esport i de sobte
comença a entrenar-se per la marató, el que deixa la feina d’un dia per un
altre i inverteix tots els estalvis en un projecte suïcida, o pitjor, el que
cau en el joc, la beguda o l’addicció als tranquil·litzants.
Quan tinguem la
sensació d’estancament a la nostra vida, sigui als 40 o a qualsevol moment, cal
revisar les nostres prioritats, i canviar coses. Però tampoc caldrà llençar
tota la nostra vida per la borda, cal fer les coses de manera meditada, per
evitar un daltabaix del què ens podríem penedir. És important valorar tot allò
que tenim, tot el que hem aconseguit, encara que no es cenyeixi al nostre
projecte de vida inicial.
La setmana que ve:
l’etapa de l’home i la dona serenats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada