(Dedicat a J)
Porto temps buscant
informació sobre allò que anomenem “pensament positiu”. Tothom en parla, tothom
sembla tenir-ne clar el concepte, però no he trobat cap definició concreta ni
cap escola de la Psicologia
que s’auto-defineixi com “escola del pensament positiu”. Així, doncs, intentaré
copsar l’essència del que entenem per pensament positiu.
Entenc el pensament
positiu com una actitud de confiança enfocat al futur, ja sigui immediat
com a llarg termini. Aquesta actitud va acompanyada de sentiments positius
(alegria, esperança, il·lusió...) i pensaments constructius (ho aconseguiré, es
pot...).
L’origen del nostre
pensament el trobem a la família i a la societat que ens envolta. Els missatges
que hem rebut de petits, l’actitud vital de la nostra família, ens han influït
en la nostra actitud actual. No és el mateix veure a uns pares lluitadors, que
sempre tenien un projecte nou, una il·lusió, que tenir uns pares que es
resignaven a viure una vida gris, que emanaven tristesa i conformisme. Quins
missatges rebies de petit? “ens en sortirem”, “segur que ho aconseguirem”, “ja
veuràs com tot sortirà bé” o pel contrari, “hem vingut a aquest món a patir”,
“la vida és una “m...”, “no val la pena intentar-ho”...
A més de l’actitud
general de la família, també ens influeixen els missatges personals que ens van
donar: confiaven en nosaltres els nostres pares?
Allò que els nostres
pares pensaven de nosaltres, ens influeix en la imatge que tenim de nosaltres
mateixos: “ets molt valent”, “això t’ha sortit molt bé”, “ets una noia molt
intel·ligent”, “ho estàs fent molt bé”, “ets un noi molt madur per a la teva
edat”, són missatges molt diferents a “ets un desastre”, “no es pot confiar en
tu”, “no fas res bé”, “segur que ficaràs la pota”...
Un primer pas per ser
positiu, és confiar en nosaltres mateixos. Per molt negatius que fossin els
missatges que ens van transmetre en la nostra infantesa, la bona noticia és que
la infantesa ja s’ha acabat. Cal prendre consciència d’aquestes actituds i
missatges, i analitzar-los des del nostre raonament adult: “veritablement
sempre ho faig tot malament?” elimina les paraules “sempre” i “tot”, que
són generalitzacions (i per tant, distorsions de la realitat) i canvia-les per
“a vegades” i “algunes coses”. Això
canvia el sentit de la frase (i del nostre pensament): “A vegades hi ha algunes
coses que surten malament” (i per tant, altres vegades surten bé).
Un altre pas important
és separar la persona de l’objectiu: què vol dir això? Doncs que jo em puc
equivocar, perquè sóc humà, però això no em converteix en “un desastre de
persona”. És molt diferent dir “sóc un desastre de cuinera” que “aquest plat no
m’ha sortit bé”. En el primer cas, estem traient una conclusió sobre la nostra
persona, en el segon, l’accent l’estem posant en allò que hem fet, aquí i ara, en
el resultat, que no vol dir que sempre haguem de obtenir el mateix resultat.
Que un cop (o els que sigui) em surti una cosa malament, no vol dir que no en
pugui aprendre i que el proper cop em surti millor.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada