Què és el pensament positiu? (1)


(Dedicat a J)

Porto temps buscant informació sobre allò que anomenem “pensament positiu”. Tothom en parla, tothom sembla tenir-ne clar el concepte, però no he trobat cap definició concreta ni cap escola de la Psicologia que s’auto-defineixi com “escola del pensament positiu”. Així, doncs, intentaré copsar l’essència del que entenem per pensament positiu.

Entenc el pensament positiu com una actitud de confiança enfocat al futur, ja sigui immediat com a llarg termini. Aquesta actitud va acompanyada de sentiments positius (alegria, esperança, il·lusió...) i pensaments constructius (ho aconseguiré, es pot...).

L’origen del nostre pensament el trobem a la família i a la societat que ens envolta. Els missatges que hem rebut de petits, l’actitud vital de la nostra família, ens han influït en la nostra actitud actual. No és el mateix veure a uns pares lluitadors, que sempre tenien un projecte nou, una il·lusió, que tenir uns pares que es resignaven a viure una vida gris, que emanaven tristesa i conformisme. Quins missatges rebies de petit? “ens en sortirem”, “segur que ho aconseguirem”, “ja veuràs com tot sortirà bé” o pel contrari, “hem vingut a aquest món a patir”, “la vida és una “m...”, “no val la pena intentar-ho”...

A més de l’actitud general de la família, també ens influeixen els missatges personals que ens van donar: confiaven en nosaltres els nostres pares?
Allò que els nostres pares pensaven de nosaltres, ens influeix en la imatge que tenim de nosaltres mateixos: “ets molt valent”, “això t’ha sortit molt bé”, “ets una noia molt intel·ligent”, “ho estàs fent molt bé”, “ets un noi molt madur per a la teva edat”, són missatges molt diferents a “ets un desastre”, “no es pot confiar en tu”, “no fas res bé”, “segur que ficaràs la pota”...

Un primer pas per ser positiu, és confiar en nosaltres mateixos. Per molt negatius que fossin els missatges que ens van transmetre en la nostra infantesa, la bona noticia és que la infantesa ja s’ha acabat. Cal prendre consciència d’aquestes actituds i missatges, i analitzar-los des del nostre raonament adult: “veritablement sempre ho faig tot malament?” elimina les paraules “sempre” i “tot”, que són generalitzacions (i per tant, distorsions de la realitat) i canvia-les per “a vegades” i  “algunes coses”. Això canvia el sentit de la frase (i del nostre pensament): “A vegades hi ha algunes coses que surten malament” (i per tant, altres vegades surten bé).

Un altre pas important és separar la persona de l’objectiu: què vol dir això? Doncs que jo em puc equivocar, perquè sóc humà, però això no em converteix en “un desastre de persona”. És molt diferent dir “sóc un desastre de cuinera” que “aquest plat no m’ha sortit bé”. En el primer cas, estem traient una conclusió sobre la nostra persona, en el segon, l’accent l’estem posant en allò que hem fet, aquí i ara, en el resultat, que no vol dir que sempre haguem de obtenir el mateix resultat. Que un cop (o els que sigui) em surti una cosa malament, no vol dir que no en pugui aprendre i que el proper cop em surti millor. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada