Hem vist com funcionen la ràbia i
la tristesa, i avui li toca el torn a la por. Però, què és la por en realitat?
De què està formada?
La por és un dels 4 sentiments
bàsics, juntament amb l'alegria, la tristesa i la ràbia. Te la funció
d'advertir-nos del perill. Es basa en experiències passades o en missatges
d'advertència que hem sentit.
Tots coneixem la por. Sentim por
cap allò desconegut, i també cap a situacions que ja coneixem i que ens van
deixar un record desagradable o amenaçador. Hi ha diferents graus de por, pors
proporcionades i pors que no ho són.
Llavors, cal escoltar la por? És una
alarma que ve de dins nostre i que ens avisa d'un perill. Cal escoltar-la
sempre. I després, valorar des de la nostra capacitat de raonament, si el
sentiment de por és proporcionat respecte al perill real.
Definirem 4 situacions potencials:
1.
Hi ha un perill real molt gran: Per exemple, de poder patir
un accident o fer-nos mal i sentim una por molt gran, que gairebé ens
paralitza: Escoltem-la i valorem si hem calculat bé el risc, si hem pres les
mesures de seguretat necessàries, etc. Valorem si ens compensa enfrontar-nos-hi.
2.
Hi ha un perill real molt baix, com la por a fer el
ridícul quan hem de parlar en públic. Sentim una por petita, que podem
enfrontar i fer-ho. Si la por, en un cas com aquest ens bloqueja, ens
paralitza, estem davant d'una por desproporcionada i haurem de valorar altres
factors, com la vergonya, els complexos, la timidesa, etc.
3.
Hi ha un perill irreal, com la por a la foscor, a la nit,
als insectes o a sortir al carrer. No hi ha cap amenaça real en aquests fets.
Si aquesta por ens està impedint fer una vida normal, si ens limita i ens treu
oportunitats, estem davant una fòbia, que potser caldrà tractar. Aquest tipus
de pors són molt comunes, i provenen de missatges parentals que vam rebre de
petits: “ves amb compte!”, “vigila!”. D'uns pares excessivament ansiosos amb
les seves pròpies pors, surten fills porucs, que no han fet el procés de
valorar si les pors dels seus pares eren reals o exagerades.
4.
Hi ha un perill greu real, com caure per un precipici o
ingerir substàncies nocives per a la salut i no sentim cap por, no prenem les
mesures de seguretat necessàries: estem cometent una imprudència. El nostre
filtre, la nostra alarma està fallant.
Cada estiu sóc testimoni d'una
escena que es repeteix a les piscines: un nen o nena, de 2-4 anys, que no sap
nedar. Un pare, o mare, que vol fer-li “perdre la por” a base de crits,
esbroncades i inclús deixar-lo sol o sola enmig de l'aigua. Com ens sentiríem
si ens ho fessin a nosaltres? Com creiem que es pot sentir aquesta criatura?
Penseu, realment, que aquesta és la manera d'enfrontar la por? A mi,
sincerament, em sembla un atropellament dels sentiments d'aquest nen o nena.
Les pors s'han de respectar,
escoltar, valorar. Cal valorar el perill real. Cal valorar, si la nostra por és
proporcionada al perill.
Un altre costum molt estès a la
nostra societat, és riure's de qui té por. Hauríem d'aprendre a respectar la
por, tant pròpia com aliena.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada