La setmana passada vam introduir
el tema del procés de dol. Continuant amb el procés, veiem la segona etapa:
2. Expressió dels sentiments
pendents:
Davant d'una pèrdua és normal
sentir tristesa. I és convenient expressar-la. Moltes persones es fan “les
fortes” davant la família o els amics quan han patit una mort propera, per “no
preocupar” als altres. Fan “com si no passés res”. És respectable el fet de no
manifestar la tristesa públicament, però s'han de buscar els espais i els
moments per a viure la tristesa i expressar-la. Es pot continuar fent vida
normal, sobre tot si convivim amb nens. Però és bo que també ells tinguin el
permís per manifestar la seva tristesa i parlar lliurement de la persona que ha
marxat. I això els serà més fàcil si veuen que els adults es donen aquest
permís, per estar tristos i plorar si ho necessiten.
De la mateixa manera, quan hi ha
una separació o un trencament de la relació amb una persona, un acabament de
feina, d'estudis, etc., és a dir, qualsevol situació que impliqui un comiat, hi
ha implícita una tristesa, que no hem de tenir vergonya de manifestar.
Però també hi ha d’altres
sentiments associats al dol, com pot ser la ràbia, fins i tot la sensació
d'alleujament. I això pot confondre a la persona que ho sent, inclús provocar
un sentiment de culpa. Recordo a una senyora que es va quedar vídua, i confessava
amb molt de sentiment de culpa, que estava molt enrabiada amb el seu marit per
haver marxat i haver-la deixat sola en una situació força complicada. Des de la
lògica, no entenem com es pot sentir ràbia, quan la mort és un fet involuntari
i inevitable, però els sentiments no s'han d'intentar raonar, simplement, se
senten. Es normal sentir en algun moment ràbia cap a la persona que ha mort.
Més fàcil ens resulta entendre la ràbia davant la pèrdua de la feina, per
exemple, o per un trencament de parella.
La sensació d'alleujament pot
estar associada al patiment que hem sofert veient a la persona malalta, o
patint, o per tots els sacrificis que potser hem hagut de fer per cuidar-la.
Poden aparèixer altres sentiments, com la por a estar sol, o a enfrontar-se a
les noves situacions sense aquesta persona.
3. Cerimònia de l'adéu:
Es important acomiadar-se. Molt
important. El funeral i l'enterrament són rituals socials destinats a dir adéu
a la persona que ha marxat. A totes les cultures es fan cerimònies de comiat
pels difunts. Podem escriure una carta, portar-li flors, o qualsevol altre acte
que ens ajudi a elaborar aquest procés. Alguns cops, el dolor és tant gran que
no podem acomiadar-nos en aquell moment. Respectem-ho, però fem més endavant
alguna mena de cerimònia, de ritual que ens ajudi a posar un punt i final.
Podem fer un àlbum de fotos, un collage, una llibreta de records, un blog sobre
la persona, guardar algun objecte, o portar flors al cementiri, per exemple.
Quan ens separem d'una persona,
també convé que fem una “cerimònia de l'adéu”: una carta, un àlbum, fer
“neteja” de les coses de la persona, ens pot ajudar.
Per molt estrany que sembli, també
ens hauríem d'acomiadar dels edificis: d'una casa d'on marxem, de les parets,
dels records, d'una escola... prendre uns minuts per a recórrer l'espai i dir
adéu a allò que hem viscut, als records, deixar enrere els mals records i
endur-se els bons.
És important fer tot el procés de
dol, d'una manera o una altra, d'acord amb la nostra manera de fer, per a poder
passar pàgina i seguir endavant.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada