El procés del dol (3)

Fins ara hem vist 3 de les 5 etapes per les quals acostuma a passar una persona quan pateix una pèrdua: mort, separació, trencament, pèrdua de la feina, finalitzar els estudis, etc, són situacions de comiat i impliquen tot un procés d'acceptació, expressió de sentiments i rituals de comiat. Veiem doncs, quines són les dues darreres etapes d'aquest procés:

4. Temps de dol:

És el temps que la persona necessita per refer-se després d'una pèrdua. Varia molt en funció de la personalitat de cadascú i de la gravetat de la pèrdua. En general, quan es tracta de la pèrdua d'una persona (separació, defunció, emigració, etc.) es considera que ha de passar com a mínim tot un any , amb les seves dates assenyalades, Nadals, aniversaris, vacances, etc. sense aquella persona, per tornar a la “normalitat”. Fins no fa gaire, la societat tenia estipulat el temps de dol segons el grau de parentiu del difunt: s'havia de “guardar el dol” x temps si s'havia perdut a un germà, o a la parella, o a un pare o mare. Durant el temps que durava el dol, la persona es vestia de color negre, per fer saber als altres que estava en aquest procés. Tampoc podia anar a festes, etc. I tothom ho respectava. Un cop passat el temps establert, la persona “s'alleujava el dol” començant a vestir colors foscos, i poc a poc més clars.
Això que pot semblar passat de moda i forçat, era una manera de respectar un temps, que d'altra banda la persona necessita per a refer-se i elaborar la pèrdua. Avui en dia, els amics s'entesten a fer sortir a la persona que ha patit una pèrdua, l'obliguen a divertir-se, a fer veure que “està bé”, a superar ràpidament la pèrdua, sense respectar la necessitat, inclús m'atreviria a dir que el dret, que té la persona de prendre's un temps per elaborar i superar la situació.
Com a recomanació general, dir que, tothom té dret a prendre's el seu temps per estar trist i dolgut i que el fet de forçar situacions no comporta una superació més ràpida del dol.


5. Rebre el present:

Quan es van passant les diferents etapes del dol, un cop acceptada la pèrdua, expressats els sentiments, acomiadada la persona o situació, i després d'un temps prudencial per refer-se, cal rebre el present. I cal rebre'l amb plenitud, com una nova etapa de la vida plena de possibilitats. Menció a banda mereix la persona que, havent patit una pèrdua, “s'enterra en vida” i passa anys i anys aferrant-se al record de la persona que ha marxat. En aquest cas, es farà necessari fixar un temps de dol i ajudar-la a superar-ho, si cal amb ajut d'un professional. 
Cal tenir present que a la vida hi ha diferents etapes, que quan s'acaba una en comença una altra i que en totes elles tindrem oportunitats de gaudir, d'aprendre, etc. És el cas, per exemple, del jove que acaba els estudis, i passa a la nova etapa de cercar feina i entrar dins del món laboral. O la persona que el jubila, i passa de tota una vida de treball a una nova situació amb molt de temps lliure, ple de possibilitats. Tot canvi d'una etapa a una altra implica un comiat d'allò que es deixa enrere, i suposarà un temps de dol. Cal deixar marxar el passat per poder rebre plenament el present. Al llarg de la vida són moltes les situacions en què ens veiem obligats a deixar enrere persones, llocs, etc. per poder avançar.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada