Fins ara hem vist 3 de les 5
etapes per les quals acostuma a passar una persona quan pateix una pèrdua:
mort, separació, trencament, pèrdua de la feina, finalitzar els estudis, etc, són
situacions de comiat i impliquen tot un procés d'acceptació, expressió de
sentiments i rituals de comiat. Veiem doncs, quines són les dues darreres
etapes d'aquest procés:
4. Temps de dol:
És el temps que la persona
necessita per refer-se després d'una pèrdua. Varia molt en funció de la
personalitat de cadascú i de la gravetat de la pèrdua. En general, quan es
tracta de la pèrdua d'una persona (separació, defunció, emigració, etc.) es
considera que ha de passar com a mínim tot un any , amb les seves dates
assenyalades, Nadals, aniversaris, vacances, etc. sense aquella persona, per
tornar a la “normalitat”. Fins no fa gaire, la societat tenia estipulat el
temps de dol segons el grau de parentiu del difunt: s'havia de “guardar el dol”
x temps si s'havia perdut a un germà, o a la parella, o a un pare o mare.
Durant el temps que durava el dol, la persona es vestia de color negre, per fer
saber als altres que estava en aquest procés. Tampoc podia anar a festes, etc.
I tothom ho respectava. Un cop passat el temps establert, la persona “s'alleujava
el dol” començant a vestir colors foscos, i poc a poc més clars.
Això que pot semblar passat de
moda i forçat, era una manera de respectar un temps, que d'altra banda la
persona necessita per a refer-se i elaborar la pèrdua. Avui en dia, els amics
s'entesten a fer sortir a la persona que ha patit una pèrdua, l'obliguen a
divertir-se, a fer veure que “està bé”, a superar ràpidament la pèrdua, sense
respectar la necessitat, inclús m'atreviria a dir que el dret, que té la
persona de prendre's un temps per elaborar i superar la situació.
Com a recomanació general, dir que,
tothom té dret a prendre's el seu temps per estar trist i dolgut i que el fet
de forçar situacions no comporta una superació més ràpida del dol.
5. Rebre el present:
Quan es van passant les diferents
etapes del dol, un cop acceptada la pèrdua, expressats els sentiments,
acomiadada la persona o situació, i després d'un temps prudencial per refer-se,
cal rebre el present. I cal rebre'l amb plenitud, com una nova etapa de la vida
plena de possibilitats. Menció a banda mereix la persona que, havent patit una
pèrdua, “s'enterra en vida” i passa anys i anys aferrant-se al record de la
persona que ha marxat. En aquest cas, es farà necessari fixar un temps de dol i
ajudar-la a superar-ho, si cal amb ajut d'un professional.
Cal tenir present que a la vida hi
ha diferents etapes, que quan s'acaba una en comença una altra i que en totes
elles tindrem oportunitats de gaudir, d'aprendre, etc. És el cas, per exemple,
del jove que acaba els estudis, i passa a la nova etapa de cercar feina i
entrar dins del món laboral. O la persona que el jubila, i passa de tota una
vida de treball a una nova situació amb molt de temps lliure, ple de possibilitats.
Tot canvi d'una etapa a una altra implica un comiat d'allò que es deixa enrere,
i suposarà un temps de dol. Cal deixar marxar el passat per poder rebre
plenament el present. Al llarg de la vida són moltes les situacions en què ens
veiem obligats a deixar enrere persones, llocs, etc. per poder avançar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada