Continuem
amb la descripció d'alguns dels sentiments humans. Hem parlat dels quatre
sentiments bàsics: tristesa, ràbia, por i alegria. També de la culpa. Avui li
toca el torn a la vergonya.
La
vergonya és un sentiment desagradable, de inadequació, que actua com a resposta
a una norma que hem transgredit. Acostuma a anar acompanyada de la por a ser
rebutjat o abandonat.
La
norma transgredida, pot ser justa o injusta, real o imaginària.
La
vergonya és l'origen de moltes dificultats personals. Ens avisa de què hem
transgredit una norma, i de que haurem de canviar alguna cosa del nostre
comportament. Però també ens pot fer sentir molt malament, disminueixen la
nostra autoestima i ens fa sentir indignes. Hi ha sensacions de vergonya que
bloquegen literalment a la persona.
Quan
sentim vergonya, tenim la sensació que tothom ens mira de manera desaprobadora
i que tothom endevina allò que hem fet malament, com si poguessin llegir el
nostre pensament. Quan sentim vergonya, acostumem a veure als altres més grans, més formals,
més seriosos... com si tothom tingués un codi moral millor que el nostre.
La
sensació de ser “inadequats” en la major part de situacions pot ser deguda a
una personalitat tímida. Hi ha persones que tenen més tendència a sentir
vergonya en la major part de les situacions socials, i d'altres que només la
senten quan han fet alguna cosa veritablement “greu”.
Ningú
en el món compleix totes les normes sempre. També hi ha cops en
què dues normes entren en conflicte i haurem de triar-ne una d'elles i
transgredir l'altra.
Què
podem fer quan sentim vergonya en una situació determinada?
Primerament, avaluem la norma que hem transgredit. De qui és aquesta norma? Qui
ens la va inculcar? És real o imaginària? (és a dir, m'estic imaginant al meu
pare, o mare o àvia... assenyalant-me amb el dit de manera acusadora). Un cop
haguem identificat la norma i la persona que ens la va inculcar (real o presumptament),
preguntem-nos si és una norma justa i si la volem per a nosaltres o no. Si no
la volem, és important prendre'n consciència i decidir que, en endavant, no
deixarem que aquesta norma ens aclapari.
Pensem,
si voldríem que algú proper a qui estimem molt sentís vergonya per aquesta
mateixa norma. Si no ho voldríem per als altres, tampoc ens ho hauríem
d'aplicar a nosaltres mateixos.
Hi ha
un somni típic que tots hem tingut algun cop (dels que anomenem “somnis
col·lectius”) i que consisteix en veure'ns despullats passejant en públic.
Tothom ens mira i ens sentim absolutament avergonyits. És el famós conte en el
què li fan un vestit imaginari al rei, que en realitat no existeix, i el rei es
passeja despullat pel carrer, molt ufanós del seu “vestit”, fins que un nen
exclama en veu alta: “el rei va despullat”. Llavors tothom comença a riure's
d'ell i el rei, que fins ara estava molt orgullós del seu “vestit”, de sobte
sent una forta sensació de vergonya. Aquest és el típic exemple de transgressió
d'una norma (no s'ha de sortir despullat al carrer) i de com és l'acusació dels
altres la què ens fa sentir la vergonya (fins que el nen ho va verbalitzar, el
rei no sentia vergonya).
Replantegem-nos
doncs, l'origen de la nostra vergonya, i analitzem-la. Podem triar deixar de
sentir vergonya si pensem que es tracta d'una norma injusta.
Telf.: 605 52 52 81
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada