L'escola
de negocis ESADE i la Fundació Innovación, Acción y Conocimiento, amb la
col·laboració de Càrites, han realitzat un estudi sobre les conseqüències
emocionals que tenen els desnonaments en les persones afectades. L'objectiu
últim d'aquesta investigació va ser conèixer en profunditat la vivència dels
afectats durant tot el procés de desnonament, per tal d’identificar les
emocions implicades en cadascuna de les etapes, a fi de promoure eines que
ajudin a prevenir i gestionar millor aquest procés.
L'anàlisi
de les dades recollides, compara la vivència d'un desnonament a una muntanya
russa emocional, que va des de l'alegria del moment de veure aprovada la
hipoteca, fins a la preocupació per la pèrdua de la feina, la sorpresa davant
les primeres cartes del banc, ràbia davant les primeres amenaces i el pànic al
desnonament imminent. També s'han identificat sentiments de vergonya, culpa,
tristesa, ansietat, desànim i abatiment, en un procés en què el desconegut i
inesperat del curs dels esdeveniments, multipliquen la intensitat de la
experiència.
Segons
els resultats, tots els participants van presentar quadres de trastorn per estrès
post-traumàtic, caracteritzat per rememoracions de la situació amenaçadora,
ansietat, por, impotència, problemes de son, sentiments de trencament o
allunyament en les seves relacions personals i d'altres repercussions negatives
en la seva vida personal, social o professional. Es van identificar també tres
casos extrems d'un col·lapse emocional greu i una visió extremadament negativa
del món.
Quant
als impactes més importants que s'han identificat al final del procés, han
estat: problemes de salut, canvis en les prioritats de la vida, canvis en la
percepció personal, canvis en hàbits i rutines, canvi en el cercle d'amistats,
sensacions de frustració i alienació davant del procés, i disminució de la
capacitat d'actuar davant dels problemes.
La
investigació ha analitzat també el paper dels agents que influeixen i
participen en tot el procés, i conclou que els afectats no troben recolzament
ni ajuts per poder sortir de la seva situació en gairebé cap d'ells: bancs,
entorn laboral i fins i tot, alguns cops, l'entorn personal tampoc ajuda a
l'afectat. Alguns organismes socials (com per exemple Càrites o la Plataforma
d'Afectats per la Hipoteca) són els que serveixen d'ajut i donen esperança als
afectats, oferint-los informació, consell jurídic, recolzament econòmic o ajuts
alimentaris.
L'estudi
conclou que un dels principals obstacles per poder pal·liar els efectes
psicològics en què deriva tot aquest procés és la manca d'ajut primerenc.
D'aquesta manera, la clau per prevenir les situacions extremes que es
produeixen, és intervenir des del començament del procés, informant i ajudant, perquè
quan els afectats sol·liciten recolzament ja estan en una situació econòmica i
emocional molt deteriorada, la qual cosa els provoca una incapacitat per prendre
decisions i trobar sortides a la seva situació i això agreuja el problema, fent
que en moltes ocasions es prenguin mesures poc adients, fins i tot desesperades
(com el suïcidi).
Aquest
article es va publicar a la revista INFOCOP, juny 2013 per Cristina Castilla i
Susana Villamarín.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada