Les
vacances s'acaben. Tornem als horaris establerts, a la obligació, a les preses,
a repetir cada dia la mateixa rutina, un dia i un altre. Fins d'aquí a 11
mesos, potser no tornarem a tenir vacances.
Aquest
retorn requereix d'un procés d'adaptació. I provoca un malestar que pot ser de
lleu a moderat. Els darrers anys, aquest
procés ha estat anomenat com a síndrome post-vacances. Si bé no es
tracta d'un trastorn patològic, sí és
cert que causa diversos símptomes com són: debilitat generalitzada i astènia
(poques forces), hi pot haver insomni que ocasionarà que durant el dia tinguem
son, tenim menys capacitat de decisió, estem més lents, el nostre raonament
està més “pesat”, ens costa concentrar-nos, la nostra tolerància a la feina
també disminueix. Ens costa organitzar-nos, se'ns acumulen les tasques.
Sensació de desídia i tedi. En els casos més greus apareix una sensació
d'angoixa vital que pot arribar a bloquejar-nos. També hi ha persones que
reaccionen amb mal humor, fins i tot amb agressivitat, però generalment
s'assembla més a un quadre depressiu.
Unes
vacances molt esgotadores durant les quals no s'ha descansat prou, poden
agreujar aquest estat.
També
influeix la nostra satisfacció general envers la feina, és a dir, si ja abans
de marxar de vacances no estàvem a gust a la feina pels motius que sigui, al
tornar de les vacances encara ens hi trobarem pitjor.
Què podem fer per pal·liar els efectes de la
síndrome post-vacances?
Durant les vacances sovint trenquem tota la
nostra rutina, els nostres hàbits. Un retorn progressiu als horaris normals
serà millor que no pas tornar de cop. Hi ha persones que baixen de l'avió a les
deu de la nit i l'endemà a les vuit del matí comencen a treballar. Evidentment,
els serà molt més dur i difícil que a aquelles que es prenen un parell de dies
per desconnectar i readaptar-se a la vida quotidiana.
No fer totes les vacances de cop ens pot
ajudar, d'una banda, a no saturar-nos (sovint tenim la sensació que les
vacances són “massa llargues”, tenim ganes de tornar a la “normalitat”) i
d'altra banda, si ens guardem alguns dies per més endavant, no tindrem la
sensació que encara falten 11 mesos per a les properes vacances i se'ns farà
més lleugera la tornada a la feina.
Si quan tornem tenim molta feina acumulada,
intentem organitzar-nos i prioritzar per no atabalar-nos. Fem llistes, i
ordenem les feines per urgents i importants. (No sempre les més urgents són les
més importants). Prenguem-nos els primers dies amb una mica de calma.
Potser és ara quan ens adonarem que realment
el que ens passa és que no ens agrada la nostra feina. Però esperem uns dies
per veure si es tracta d'això o és la temuda síndrome post-vacances.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada