Els jocs de poder son
estratègies que s'utilitzen per controlar el comportament d'una altra persona:
per obligar-la a que faci alguna cosa que no vol fer, o per a impedir-li que
faci quelcom que vol fer.
Hi ha jocs molt clars, on no
es dissimula la intenció de controlar a l'altre, i d'altres més subtils. Sigui
com sigui, el joc de poder té la clara intenció de manipular l'altre i
controlar el seu comportament.
S'utilitzen diferents armes
psicològiques, que analitzarem, però també actituds corporals: des de la
posició del cos fins a l'amenaça gestual, segons el grau d'agressivitat.
Els jocs de poder exploten
diferents debilitats de l'altre: la por, la culpa, la impotència, la
credulitat, etc.
Una de les més utilitzades,
sobretot des de la publicitat i les tècniques de venda, és la creació
artificial de “necessitat”: fer-nos creure que necessitem alguna cosa. Hi ha
una clara diferència entre allò que veritablement necessitem i quelcom superflu
o prescindible. Aquí s'utilitzen “necessitats” subtils, com l'estatus, el
prestigi, allò que “se suposa que hauria de tenir”...
Amb els nens hi ha un joc
cruel que s'utilitza freqüentment, que és el “no t'estimo si no fas...”. Se li
fa creure que l'amor és un bé escàs, una cosa que es pot dosificar, i fins i
tot acabar. El nen ho creu i es converteix en manipulable. També s'utilitza, de
manera més subtil, aquest joc en la parella, deixant de parlar a l'altre o
retirant tot gest d'afecte, si l'altre no cedeix als nostres desitjos.
El mal humor o la tossudesa
són variants d'aquests jocs. O manipular amb una cosa que “jo tinc i tu no”:
per exemple, jo tinc cotxe i tu no, i això em dona “el dret” a decidir a quina
hora se surt, es torna, inclús a on anem o no anem.
El “fes el que vulguis” amb
la posterior indiferència, és un joc que pretén fomentar la culpa en l'altre.
Fer les coses a pas de
tortuga, fer-se l’inútil, arribar tard, etc. són altres maneres de joc de
poder, des de la passivitat. Intenten acabar amb la paciència de l'altre i per
suposat no són opcions raonades de persona adulta. Pretenen que l'altre acabi
per fer allò que nosaltres no volem fer, o “demostrar-li” la nostra
disconformitat.
Les vagues són jocs de poder
des de la passivitat, destinats a aconseguir alguna cosa. (No entro aquí a
valorar qüestions morals, només intento fer una anàlisi psicològica dels tipus
de jocs de poder)
En els propers articles
seguirem veient els diferents jocs de poder i què podem fer per contrarestar-los.
Telf.: 605 52 52 81
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada