Els jocs de poder (5)

Continuant amb aquest tema, un altre tipus de joc de poder freqüent entre les persones és el fingiment. Exemples d'aquest joc són: fer veure que no s'ha sentit allò que se li ha dit, “és que no vaig sentir que hagués de portar el pa”, o el telèfon que falla (curiosament) quan se li envien missatges, fer-se l'oblidadís, (“ai! No recordava que havíem quedat ahir”), ignorar les regles del joc establertes (“ui!, no em recordava que no t'agrada que fumi dins de casa teva”), o insistir en allò que s'ha negat: “de veritat, que aquest telèfon em va fatal”. Aquestes actituds són típiques en algunes persones, que les utilitzen de manera sistemàtica per evitar fer allò que han de fer, per trencar els pactes o compromisos sense enfrontar-s'hi, etc. Causen ràbia i indignació en els altres.

L'antítesi consisteix a clarificar: “t'has assabentat?”, “Has rebut el meu missatge?, respon si us plau”. La solució cooperativa passa per expressar-li a l'altre com em sento, “la teva actitud em fa ràbia, de quina altra manera ho podríem fer?” però, com totes les solucions cooperatives, exigeix compromís i maduresa per ambdues parts.


Hi ha un joc que anomenem “tu em deus”. Explota la culpa de l'altre o el sentit d'obligació. Es dona, sobretot en relacions basades en que un és salvador (excessivament protector) i l'altre es fa la víctima (juga a tenir “menys recursos” o a estar més indefens). S'estableix un vincle basat en que un li treu a l'altre “les castanyes del foc”, i quan aquest es cansa, la víctima exigeix, fent que el salvador se senti obligat o culpable. Per sortir del joc, cal que el salvador comenci a pensar més en si mateix i no tant en l'altre, i la víctima comenci a madurar i comptar amb els seus propis recursos. Contrastar el joc clarament és un bon començament: “no tinc obligacions amb tu, t'ajudaré si jo vull”.

Fins ara hem descrit els diferents tipus de jocs de poder. Però, com podem evitar-los?
Hi ha 4 tipus de manipuladors o jugadors de poder:

1) Manipuladors conscients: saben que estan manipulant: venedors, polítics... tenen “sang freda”. No s'irriten. Actuen amb delicadesa i bon humor. La seva finalitat és clara: vendre, aconseguir vots, aconseguir un canvi en l'altra persona... Si som conscients del seu joc, podrem escoltar-los i decidir si volem o no allò que ens ofereixen.

2) Manipuladors instintius (o exaltats): són semi-conscients, no deliberats. Utilitzen el joc habitualment com a una manera de relacionar-se, per a ells és normal lo que fan, no creuen que estiguin fent “alguna cosa dolenta”, i escalen: si ens hi oposem, juguen més fort encara. La gent se'ls aparta.

3) Innocents: No tenen habilitats per al joc, els costa reconèixer els jocs dels altres. Solen ser víctimes dels altres tipus de jugadors.

4) Persones que rebutgen conscientment els jocs. Simplement, no entren en ells. Prefereixen cooperar.

Què passa quan es troben:

Conscient amb innocent: Manipulació
Conscient amb rebutjador: Lluita
Exaltat amb innocent: Domini
Exaltat amb exaltat: Cridòria
Innocent amb innocent: Harmonia
Rebutjador amb rebutjador: cooperació

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada