Avui parlaré de les seqüeles
que deixen en la persona els abusos sexuals i què passa quan, ja d'adult, la
persona es decideix a tractar-ho.
Quan es consulten llistats
de seqüeles, se'n troben moltes i molt variades. Dependrà de cada cas, de la
durada dels abusos, de si a més hi va haver incest (els abusos van venir de
part d'un familiar, que llavors es complica la repercussió), de si hi va haver
violència. Si es van descobrir, aturar i tractar, o no es va assabentar ningú,
ningú va defensar el menor. O, el que és pitjor, algú ho sabia i no va fer res:
això genera a més un fort sentiment d'injustícia i indefensió. En el cas dels
homes que van patir abusos per part d'un altre home, es barreja aquí el tema de
la homosexualitat: confusió, sentiments contraposats, etc.
Les seqüeles més freqüents són
la inestabilitat emocional, fredor afectiva, por a la foscor, trastorns sexuals
i fins i tot aversió al sexe, baixa autoestima, rebuig del propi cos, trastorns
alimentaris, auto-agressions, abús de drogues o alcohol, desconfiança,
sentiments de culpa i vergonya, entre d'altres. Però no vol dir que la persona
que tingui tots aquests símptomes, necessàriament hagi patit abusos, ni totes
les persones abusades els tenen tots. Variarà d'una persona a una altra.
La nena o el nen, de ben
segur va ser manipulat i coaccionat pel abusador per a guardar silenci. La
persona ha crescut amb el secret, i amb el pensament inconscient de que s'ha
d'endur el secret a la tomba. Costa molt revelar els abusos, quan ha passat
tant de temps, quan ja no són demostrables. El gran problema és que, quan la
persona es decideix, ja de gran, a explicar-ho, s'haurà d'enfrontar a diferents
tipus de reaccions per part de la gent: no totes les parelles ho “encaixen” de
la mateixa manera. Hi haurà qui ho cregui i qui no. Tots coneixem el cas de
famosos que han estat denunciats per ser pederastes: es converteix en un tema
de xafarderia i opinions diverses: els que creuen a la víctima i els que no. A
les famílies passa el mateix: hi ha gent que no creu a la víctima. Molts cops,
quan l'abusador ha estat algú de la família o molt proper, això causa un gran
conflicte familiar i es formen bàndols: els que creuen la víctima, i per tant,
no podran mirar l'abusador de la mateixa manera, i els que no volen posar-se en
contra de l'abusador: llavors, lo més fàcil serà negar, o molts cops, culpar a
la víctima per “haver-ho dit”: “en quin embolic ens has posat a tots”, “ara què
hem de fer? Triar entre ell o tu?” “has trencat la família”. Desgraciadament,
això passa sovint. I la víctima, torna a convertir-se en víctima un altre cop,
al patir la indefensió, la falta de comprensió per part de familiars propers,
que l'haurien de recolzar. Però clar, què fem amb l'avi, oncle o cosí...? Se'l
fa fora de casa? S'haurà de seguir convivint amb ell. I és més fàcil fer callar
a la víctima. De fet, porta tota la vida callant...
En aquests casos, és
important que la víctima tingui un bon recolzament professional. El mal ja està
fet, l’única “solució” és el reconeixement per part de l'agressor, que li
demani perdó i faci alguna cosa per “reparar” el mal, com pot ser, explicar-ho
als més propers o finançar-li la
teràpia. L'abusador, gairebé sempre, ho negarà, convertint l'abusat en
mentider, convertint-lo novament en víctima.
Una conseqüència freqüent és
la culpa que sent la mare (a voltes també el pare) per no haver-se adonat del
que passava i no haver protegit la filla o fill. Totes aquestes seqüeles s'han
de tractar per poder tancar el passat i mirar cap endavant, per tal de pal·liar
les conseqüències d'una agressió que no hauria d'haver passat mai.
Telf.: 605 52 52 81
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada