Sovint passem temporades en
què ens falta l'energia. Però això no és més que una sensació: la energia està
dins nostre. A menys que hi hagi un problema físic, una carència important o
una malaltia, el nostre cos és ple d'energia. Si tenim la sensació que ens
falta, és per que l'estem bloquejant.
La ràbia en pot ser un
motiu. Quan hi ha una situació que ens indigna, una injustícia, una
situació-trampa, una actitud negativa d'algú cap a nosaltres de la qual no en
podem escapar (per exemple, les malauradament tant freqüents injustícies
laborals), se'ns genera una forta sensació de ràbia, d'impotència. Però, és
clar, la situació no ens permet fer una explosió (que segurament és el que ens
agradaria fer) i llavors, inconscientment, reprimim tota aquesta energia i la ràbia
es transforma en apatia, desànim, decaïment. Sembla contradictori, però és una
defensa: si diguéssim tot el que pensem, si féssim tot allò que ens “demana el
cos “, ens ficaríem en un problema greu (seguint amb l'exemple, podríem perdre
la feina). Per tant, la repressió d'aquesta ràbia, és una defensa. I l'apatia
és la solució. Però llavors, com podem sortir d'aquí?
Vist des de fora, ens deixa
molt sorpresos veure com algú que està patint una injustícia no reacciona, es
queda apàtic. La solució, però, no consisteix en explotar. Cal que la persona
sigui conscient de que té energia, de que la sensació de “no tenir energia” és
això, una sensació, però en realitat en té i molta. I cal anar a cercar a
l'interior, contactar amb tota aquesta energia, i canalitzar-la. Utilitzar-la
d'una manera adequada. L'assertivitat és una habilitat interessant: és la
capacitat d'aprendre a dir les coses d'una manera adequada i en el moment
adequat. És important, davant d'una situació d'injustícia i de bloqueig,
actuar, desbloquejar aquesta energia que es va acumulant i es pot convertir en
alguna cosa no desitjable, com una depressió, atacs d'angoixa, o un símptoma
físic. Però també és important fer-ho
d'una manera adient, dir allò que cal dir, en el moment en què cal dir-ho. I
alliberar la nostra energia bloquejada.
He posat l'exemple de la
injustícia i la ràbia, però ens passa el mateix amb altres emocions: per
exemple, la tristesa. Quan patim una pèrdua, una mort, una separació, la pèrdua
de la feina, o d'un amic, cal passar el procés de dol. Cal expressar els
sentiments pendents i donar-nos el permís per plorar, per estar tristos,
respectar-nos un temps d'impàs fins que ens recuperem. Però hi ha persones que
no es donen el permís per estar tristos: han de “ser forts”, tenen la creença que
cal sobreposar-se de seguida i continuar endavant. I reprimeixen la tristesa. I
bloquegen la seva energia. I aquesta energia bloquejada es transformarà en una
altra cosa: una malaltia, un altre sentiment com pot ser la ràbia...
Amb la por, la vergonya, fins
i tot l'alegria... si reprimim la seva expressió estem bloquejant la nostra
energia. És important donar-se el permís per a expressar els sentiments, fer-ho
d'una manera adequada i tenir la nostra energia disponible.
Telf.: 605 52 52 81
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada