Els bloquejos energètics

Sovint passem temporades en què ens falta l'energia. Però això no és més que una sensació: la energia està dins nostre. A menys que hi hagi un problema físic, una carència important o una malaltia, el nostre cos és ple d'energia. Si tenim la sensació que ens falta, és per que l'estem bloquejant.

La ràbia en pot ser un motiu. Quan hi ha una situació que ens indigna, una injustícia, una situació-trampa, una actitud negativa d'algú cap a nosaltres de la qual no en podem escapar (per exemple, les malauradament tant freqüents injustícies laborals), se'ns genera una forta sensació de ràbia, d'impotència. Però, és clar, la situació no ens permet fer una explosió (que segurament és el que ens agradaria fer) i llavors, inconscientment, reprimim tota aquesta energia i la ràbia es transforma en apatia, desànim, decaïment. Sembla contradictori, però és una defensa: si diguéssim tot el que pensem, si féssim tot allò que ens “demana el cos “, ens ficaríem en un problema greu (seguint amb l'exemple, podríem perdre la feina). Per tant, la repressió d'aquesta ràbia, és una defensa. I l'apatia és la solució. Però llavors, com podem sortir d'aquí?


Vist des de fora, ens deixa molt sorpresos veure com algú que està patint una injustícia no reacciona, es queda apàtic. La solució, però, no consisteix en explotar. Cal que la persona sigui conscient de que té energia, de que la sensació de “no tenir energia” és això, una sensació, però en realitat en té i molta. I cal anar a cercar a l'interior, contactar amb tota aquesta energia, i canalitzar-la. Utilitzar-la d'una manera adequada. L'assertivitat és una habilitat interessant: és la capacitat d'aprendre a dir les coses d'una manera adequada i en el moment adequat. És important, davant d'una situació d'injustícia i de bloqueig, actuar, desbloquejar aquesta energia que es va acumulant i es pot convertir en alguna cosa no desitjable, com una depressió, atacs d'angoixa, o un símptoma físic.  Però també és important fer-ho d'una manera adient, dir allò que cal dir, en el moment en què cal dir-ho. I alliberar la nostra energia bloquejada.

He posat l'exemple de la injustícia i la ràbia, però ens passa el mateix amb altres emocions: per exemple, la tristesa. Quan patim una pèrdua, una mort, una separació, la pèrdua de la feina, o d'un amic, cal passar el procés de dol. Cal expressar els sentiments pendents i donar-nos el permís per plorar, per estar tristos, respectar-nos un temps d'impàs fins que ens recuperem. Però hi ha persones que no es donen el permís per estar tristos: han de “ser forts”, tenen la creença que cal sobreposar-se de seguida i continuar endavant. I reprimeixen la tristesa. I bloquegen la seva energia. I aquesta energia bloquejada es transformarà en una altra cosa: una malaltia, un altre sentiment com pot ser la ràbia...

Amb la por, la vergonya, fins i tot l'alegria... si reprimim la seva expressió estem bloquejant la nostra energia. És important donar-se el permís per a expressar els sentiments, fer-ho d'una manera adequada i tenir la nostra energia disponible.


Telf.:  605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada