Sensacions, sentiments,
emocions, passió...què son? Tothom sentim de la mateixa manera? Quants
sentiments diferents som capaços de reconèixer? Hi ha emocions prohibides?
La sensació emana del primer
contacte que tenim amb un objecte, persona, situació... a partir d'aquí es
desencadena una de les altres tres: en ordre d'intensitat i de durada, una
passió és breu i molt intensa, una emoció també és intensa però no tant i té
una durada limitada, un sentiment és molt més permanent. També podem parlar de
l'estat d'ànim, que pot variar d'un dia per l’altre.
Posaré un exemple: conèixer
a una persona nova ens provoca algunes sensacions: agradables, desagradables,
rebem una sèrie d'estímuls i en traiem conclusions; és simpàtic, és agradable,
és sec, és tímid...és obert o tancat. Cap a aquesta nova persona que ha entrat
en la nostra vida, podem tenir diferents nivells de sensació: un sentiment
agradable que fa que tinguem ganes de tornar-la a veure, una emoció: per
exemple m'ha agradat a un nivell més profund i vull molt més contacte amb
aquesta persona, em remou coses per dins. Anem a suposar que hi ha un interès
més amorós i l'altra persona em respon: durant un temps es desencadena una
passió. I vivim una relació amorosa intensa. Aquesta passió durarà un temps i
es transformarà en un sentiment, que és més suau i durador: l'amor. Encara que
passi anys amb aquesta persona i senti amor cap a ella, seguiré experimentant
emocions diferents: un dia em puc enfadar, i tinc una emoció de ràbia cap a ell
o ella, encara que paral·lelament el sentiment d'amor hi sigui. Puc tenir un
sentiment a un nivell i una emoció a un altre al mateix temps, cap a la mateixa
persona. A banda d'això, tinc un estat d'ànim general: estic més alegre, o
trist, o cansant, o enrabiat, que demà serà un altre.
Quants sentiments diferents
sóc capaç d'identificar? A quina part del cos em provoca sensacions? Amb quina
intensitat? La ràbia, la por, la tristesa i l'alegria són els quatre sentiments
bàsics. I ho són perquè són universals i independents del context cultural.
Però n'hi ha molts més. La llista és molt llarga i uns són més simples i
d'altres més complexos: culpa, vergonya, afecte, tendresa, solidaritat, consol,
compassió, calidesa, protecció, admiració, càstig, desarrelament, menyspreu,
exclusió, penediment, perdó, gelosia, rebel·lia, confiança, proximitat,
fusió... i molts més. Uns són positius, ens conviden a sentir-nos bé, i
d'altres negatius o fins i tot agressius, ens fan sentir malament.
No totes les persones sentim
el mateix. No tots tenim el mateix estat d'ànim. Hi ha diverses variables que
condicionen la nostra manera de sentir. Hi ha persones que tenen una base
trista: amb una causa justificada o no, van tristos per la vida. D'altres,
semblen estar barallats amb el món de manera perpètua. Altres sempre riuen i
estan de bon humor, etc. I aquí entra en joc el que els psicòlegs anomenem
sentiments prohibits i permesos i sentiments “paràsits”.
La permissió o “prohibició” de
sentir alguna cosa, té molt a veure amb la nostra cultura originària i amb el
context de la família d’on venim: Per exemple, i sense ànim de caure en tòpics,
comparem l'expressivitat d'un italià i un japonès: són molt diferents. El seu
context cultural els ha condicionat, sense ser-ne conscients, a expressar les
seves emocions d'una manera o una altra, o simplement a no fer-ho.
La setmana que ve seguirem
aprofundint en tots aquests conceptes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada