Hi ha un mite molt estès que
els separats i solters, tant homes com dones, es passen la vida de festa i que
“lliguen molt”. És així realment?
Continuant amb l'article de
la setmana anterior, en què parlava de com se superen les conseqüències de la
separació, parlaré avui de l'aspecte més psicològic i social: com tornar a
viure, sortir, relacionar-se, etc. quan s'ha trencat la parella.
És molt freqüent que, durant
la vida en parella, ens allunyem dels amics i deixem de banda les nostres
aficions. No sempre és així, hi ha persones que compaginen la vida de parella
amb espais propis per a l'oci: quan això és així, el trencament amb la parella
no serà tan difícil, si més no en aquest aspecte: els amics juguen un paper
important de suport emocional per al recent separat. Tot i així, cal tenir en
compte l'estat emocional de la persona.
És molt important quan una
persona se separa reprendre les velles aficions, apuntar-se a alguna activitat
en grup per conèixer gent que, probablement estarà en la mateixa situació: el
grup ens ajuda a sentir-nos estimats i recolzats.
La separació és un trauma. És
un canvi de vida important. Suposa desfer la nostra manera bàsica de vida, el
nostre projecte vital, i començar-ne un de nou, des de baix. I és normal que,
d'entrada, estiguem emocionalment febles. Sol haver dos tipus de reaccions,
bastant freqüents: la depressiva i la maníaca. Què vol dir això?
Hi ha persones que es queden
molt tristes i desanimades, amb la idea que tot s'ha ensorrat, amb una forta
sensació de fracàs personal (com si només d'ells en depengués la bona relació
de parella), i aquestes persones tendeixen a aïllar-se durant un temps. Els
amics separats i solters que hi ha al voltant, es bolcaran en ell o ella, en
obligar-lo a sortir i divertir-se. Tot i que, sempre és millor estar recolzat
pels amics que estar sol, s'ha de respectar el procés de la persona: anar de
festa i emborratxar-se, només és un pedaç momentani. Potser que allò que necessita
la persona és una mica de calma i ser escoltada. Potser li fa més bé un cafè i
una bona conversa que una nit de disbauxa. Si volem animar el nostre amic o
amiga recent separat, escoltem què necessita: Evitem caure en la “compassió” però
no l'obliguem a convertir la seva vida en una festa.
A l'altre extrem, trobarem aquell
o aquella recent separat que es converteix en l'amo de la nit: la idea de
“recuperar el temps perdut” també és present en algunes persones, que semblarà
que de sobte han retornat a l'adolescència: es compren roba d'adolescents, es
comporten com a tals, fan esport i tractaments de bellesa a totes hores, i van
a la discoteca com si tinguessin 15 anys. Tranquils: no s'han trastocat, és
passatger. És l'altra de les dues reaccions freqüents a la separació.
Aquestes dues reaccions, la
depressiva i la maníaca, duren un temps limitat, de 4 a 6 mesos aproximadament.
Quan passa d'un any o any i mig la reacció depressiva o post-adolescent, convé
replantejar-se si tot va bé: després d'una etapa d'aquestes la persona hauria
de poder “normalitzar-se” i portar una vida estable, a gust amb si mateixa.
La setmana que ve: Què vol dir “refer la meva vida”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada