En algun moment de la vida,
en què una situació ens desborda, o simplement sentim que la nostra vida no té
sentit o no som feliços, ens plantegem buscar l'ajut d'un professional. Però,
com triar? A qui acudim? Què ens faran?
Quan tenim la sensació
d'estar malament, de saturació, de desbordament, d'infelicitat, etc., comencem
per les persones que tenim més a prop: amics i familiars ens escolten i
aconsellen. Fan una tasca important, d'acolliment, escolta i recolzament. Però
també hi ha una implicació emocional que, de vegades, és contraproduent,
s'angoixen i es preocupen i no tenen l’objectivitat necessària per veure els
nostres problemes amb distància.
El següent pas que acostumen
a fer moltes persones és anar al metge: explicar els símptomes, que poden anar
des de dificultats per dormir, ansietat, nerviosisme, fins a decaïment,
desànim, facilitat pel plor, etc. El metge de família o de capçalera acostuma a
receptar algun medicament que ens pal·liarà els símptomes temporalment. Molts
cops ens deriven al psiquiatra, que es limita a supervisar la medicació. També
hi ha psicòlegs a nivell de sanitat pública, que ens atenen amb poca freqüència
per poder fer un procés terapèutic. A nivell privat, podem trobar algun
psiquiatra que, a més de receptar pastilles, escolta i acull a la persona. Però
aquest rol acostuma a ser més dels psicòlegs.
Què fem els psicòlegs?
D'entrada, escoltar. La
persona acostuma a venir bastant desbordada i amb necessitat de ser escoltada.
Prenem notes, per recordar-nos de tot, que són confidencials. Fem algunes
preguntes per aclarir informació.
Algunes persones venen
buscant una panacea, una recepta màgica que els ajudi a superar els problemes en
un obrir i tancar d'ulls. Cal tenir clar, que les receptes màgiques no
existeixen: si existissin, les sabríem tots...
El fet de poder explicar els
nostres problemes a una persona neutral, que no pertany al nostre entorn i que
ens donarà una visió objectiva, d'entrada és un alleujament. Però no és
suficient.
En general, la resolució de
problemes segueix una sèrie de pautes, que acostumen a ser les mateixes, sigui
quin sigui el problema: identificació del problema i les emocions que genera
(ràbia, por, angoixa...), presa de consciència, recerca de solucions, presa de
decisions, recerca d'energia suficient per enfrontar-s'hi, enfrontament,
resolució i relaxació. Segons la nostra personalitat, acostumem a quedar-nos
aturats en la mateixa fase: o bé ens costa identificar o expressar els
sentiments, o bé no acabem de prendre decisions, o ens falta energia, o tenim
por d'enfrontar-nos-hi... El psicòleg ens ajudarà a trobar noves eines per
superar aquesta o aquestes fases que s'entrebanquen.
Una altra funció del
psicòleg és la de fer de mirall, a on ens podem veure i reconèixer qui som, què
necessitem, etc.
Cada psicòleg treballa
d'acord amb una “escola” determinada, i tindrà un estil diferent de treball.
Veurem en els propers articles algunes de les principals escoles de la
psicologia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada