Psicòleg o psiquiatra?


En algun moment de la vida, en què una situació ens desborda, o simplement sentim que la nostra vida no té sentit o no som feliços, ens plantegem buscar l'ajut d'un professional. Però, com triar? A qui acudim? Què ens faran?

Quan tenim la sensació d'estar malament, de saturació, de desbordament, d'infelicitat, etc., comencem per les persones que tenim més a prop: amics i familiars ens escolten i aconsellen. Fan una tasca important, d'acolliment, escolta i recolzament. Però també hi ha una implicació emocional que, de vegades, és contraproduent, s'angoixen i es preocupen i no tenen l’objectivitat necessària per veure els nostres problemes amb distància.

El següent pas que acostumen a fer moltes persones és anar al metge: explicar els símptomes, que poden anar des de dificultats per dormir, ansietat, nerviosisme, fins a decaïment, desànim, facilitat pel plor, etc. El metge de família o de capçalera acostuma a receptar algun medicament que ens pal·liarà els símptomes temporalment. Molts cops ens deriven al psiquiatra, que es limita a supervisar la medicació. També hi ha psicòlegs a nivell de sanitat pública, que ens atenen amb poca freqüència per poder fer un procés terapèutic. A nivell privat, podem trobar algun psiquiatra que, a més de receptar pastilles, escolta i acull a la persona. Però aquest rol acostuma a ser més dels psicòlegs.

Què fem els psicòlegs?

D'entrada, escoltar. La persona acostuma a venir bastant desbordada i amb necessitat de ser escoltada. Prenem notes, per recordar-nos de tot, que són confidencials. Fem algunes preguntes per aclarir informació.

Algunes persones venen buscant una panacea, una recepta màgica que els ajudi a superar els problemes en un obrir i tancar d'ulls. Cal tenir clar, que les receptes màgiques no existeixen: si existissin, les sabríem tots...

El fet de poder explicar els nostres problemes a una persona neutral, que no pertany al nostre entorn i que ens donarà una visió objectiva, d'entrada és un alleujament. Però no és suficient.

En general, la resolució de problemes segueix una sèrie de pautes, que acostumen a ser les mateixes, sigui quin sigui el problema: identificació del problema i les emocions que genera (ràbia, por, angoixa...), presa de consciència, recerca de solucions, presa de decisions, recerca d'energia suficient per enfrontar-s'hi, enfrontament, resolució i relaxació. Segons la nostra personalitat, acostumem a quedar-nos aturats en la mateixa fase: o bé ens costa identificar o expressar els sentiments, o bé no acabem de prendre decisions, o ens falta energia, o tenim por d'enfrontar-nos-hi... El psicòleg ens ajudarà a trobar noves eines per superar aquesta o aquestes fases que s'entrebanquen.

Una altra funció del psicòleg és la de fer de mirall, a on ens podem veure i reconèixer qui som, què necessitem, etc.

Cada psicòleg treballa d'acord amb una “escola” determinada, i tindrà un estil diferent de treball. Veurem en els propers articles algunes de les principals escoles de la psicologia.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada