La
setmana passada vaig parlar dels orígens de la psicologia conductista, amb
Pavlov i Skinner, entre d'altres. A partir d'ells s'estableixen un seguit de
tècniques que tracten el problema, no la persona, amb la premissa de que tot
estímul comporta una resposta. Per a ells tot es basa en l'aprenentatge de
respostes a un estímul determinat. Si canviem aquest condicionament, variarem
la resposta al mateix estímul.
Aquestes
tècniques, històricament molt utilitzades en psicologia, han estat fortament
criticades pel fet de no tenir en compte cap més factor, fonamentalment
l'organisme, les emocions, els pensaments, etc., de la persona. A més, no es
tracta a la persona en conjunt, com un tot cos-ment, si no que es tracta el
símptoma, com a resposta a un estímul. Es tracta de modificar la resposta de
l'individu.
Cap
als anys 50 i 60 del segle XX comença a aparèixer un corrent psicològic que
introdueix certes innovacions en el camp de la psicologia conductual.
El
cognitivisme es basa en la idea de que si tu canvies la teva forma de pensar,
automàticament canvia la teva manera de sentir i les teves emocions. Consideren
que hi ha una sèrie de pensaments distorsionats que són els que provoquen que
ens sentim malament davant d’una situació. El que importa no és la situació en
sí, sinó els pensaments que tenim
sobre aquella situació. Aquests pensaments deformats els anomenem “distorsions
cognitives”. Un exemple podria ser: Una persona està buscant feina i fa dues
entrevistes de treball i li diuen que no l’agafen. Llavors, aquesta persona
conclou: ”No m’agafen mai a cap feina”. Això seria una distorsió cognitiva que
s’anomena concretament “generalització inadequada” perquè no podem pensar que a
partir de dues experiències no ens agafaran mai. El pensament correcte seria:
“he fet dues entrevistes i no m’han agafat, però seguiré provant a altres llocs
fins que m’agafin”.
Es
tracta doncs, de treballar els pensaments per arribar a la conducta.
A
diferència del corrent conductual que només té en compte l'estímul i la
resposta, el cognitivisme contempla processos mentals com són la memòria,
l'atenció, la opinió, la representació del coneixement, el raonament o la
creativitat. Ja no es tracta de modificar la resposta, sinó el pensament
associat a aquesta resposta.
Malgrat
aquestes innovacions, hi ha un factor important que segueix sense tenir-se en
compte: els sentiments i les emocions. Aquestes darreres es tindran en compte
en el nou corrent de la psicologia que sorgeix per la mateixa època, la
psicologia humanista, emparentada amb la filosofia existencial. Explicarem les
bases d'aquest corrent en propers articles.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada