Què és la psicoteràpia cognitiva?

La setmana passada vaig parlar dels orígens de la psicologia conductista, amb Pavlov i Skinner, entre d'altres. A partir d'ells s'estableixen un seguit de tècniques que tracten el problema, no la persona, amb la premissa de que tot estímul comporta una resposta. Per a ells tot es basa en l'aprenentatge de respostes a un estímul determinat. Si canviem aquest condicionament, variarem la resposta al mateix estímul.


Aquestes tècniques, històricament molt utilitzades en psicologia, han estat fortament criticades pel fet de no tenir en compte cap més factor, fonamentalment l'organisme, les emocions, els pensaments, etc., de la persona. A més, no es tracta a la persona en conjunt, com un tot cos-ment, si no que es tracta el símptoma, com a resposta a un estímul. Es tracta de modificar la resposta de l'individu.

Cap als anys 50 i 60 del segle XX comença a aparèixer un corrent psicològic que introdueix certes innovacions en el camp de la psicologia conductual.
El cognitivisme es basa en la idea de que si tu canvies la teva forma de pensar, automàticament canvia la teva manera de sentir i les teves emocions. Consideren que hi ha una sèrie de pensaments distorsionats que són els que provoquen que ens sentim malament davant d’una situació. El que importa no és la situació en sí, sinó els pensaments que tenim sobre aquella situació. Aquests pensaments deformats els anomenem “distorsions cognitives”. Un exemple podria ser: Una persona està buscant feina i fa dues entrevistes de treball i li diuen que no l’agafen. Llavors, aquesta persona conclou: ”No m’agafen mai a cap feina”. Això seria una distorsió cognitiva que s’anomena concretament “generalització inadequada” perquè no podem pensar que a partir de dues experiències no ens agafaran mai. El pensament correcte seria: “he fet dues entrevistes i no m’han agafat, però seguiré provant a altres llocs fins que m’agafin”.
Es tracta doncs, de treballar els pensaments per arribar a la conducta.

A diferència del corrent conductual que només té en compte l'estímul i la resposta, el cognitivisme contempla processos mentals com són la memòria, l'atenció, la opinió, la representació del coneixement, el raonament o la creativitat. Ja no es tracta de modificar la resposta, sinó el pensament associat a aquesta resposta.

Malgrat aquestes innovacions, hi ha un factor important que segueix sense tenir-se en compte: els sentiments i les emocions. Aquestes darreres es tindran en compte en el nou corrent de la psicologia que sorgeix per la mateixa època, la psicologia humanista, emparentada amb la filosofia existencial. Explicarem les bases d'aquest corrent en propers articles.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada