Ivan Petrovich Pavlov, Rússia 1849-1936, metge, fisiòleg i premi Nobel de medicina i fisiologia
1904, va descobrir i elaborar la teoria del condicionament clàssic.
Va
observar, amb uns gossos, que si se'ls posava menjar al davant, tenien una
resposta fisiològica de salivació i segregació de sucs gàstrics abans de provar
el menjar. Va anar un pas més enllà, i va fer sonar una campana just abans de
mostrar-los el menjar. Al cap d'uns quants cops, els gossos salivaven en sentir
el so de la campana, sense ni tan sols haver vist el menjar. Així doncs, una
resposta incondicionada (automàtica) com és salivar veient el menjar, aquesta pot
quedar condicionada per un estímul neutre com pot ser una campana.
A partir
d'aquí, s'extreu la teoria del condicionament clàssic: es pot obtenir una
resposta determinada associant un estímul incondicionat a un altre de
condicionat.
Burrhus Frederick Skinner, USA
1904-1990, va ampliar la teoria de Pavlov i d’altres, i va crear el conductisme operant: es pot modificar
qualsevol conducta mitjançant el reforç
positiu, el reforç negatiu i el càstig. Si bé això en principi és cert,
el problema és quan es pretén aplicar aquest sistema com a teràpia , per a
qualsevol conducta humana. Amb els animals funciona molt bé el sistema de
reforç positiu i premi, per ensinistrament, per exemple, i també funciona en
conductes humanes com deixar de fumar, insomni, establiment d'hàbits, etc. Però
les crítiques cap a aquest mètode sorgeixen quan es pretén aplicar a qualsevol
conducta.
Què és el conductisme?
També
anomenades “tècniques de modificació de
la conducta”, es fonamenten en els estudis de Pavlov i altres investigadors
com Skinner. Proposa que totes les nostres conductes estan programades en forma
d’estímul-resposta. Mitjançant la
utilització de reforços o “premis” es pot modificar qualsevol conducta. El
tractament consisteix en delimitar la conducta a canviar i establir uns barems
per a obtenir premis.
Aquestes
tècniques es segueixen utilitzant, sobretot a nivell institucional, perquè són
tractaments molt ràpids i de baix cost, al contrari de la psicoanàlisi o altres
teràpies. Es fan servir per deixar de fumar, seguir una dieta, o aconseguir
qualsevol meta concreta. El seu inconvenient és que no busquen les causes ni
s’ocupen de la persona com a conjunt. Es tracta la conducta, no la persona. No
contempla les emocions ni els pensaments.
Les
teràpies conductistes han evolucionat cap al que es coneix com a cognitivisme, que veurem la propera
setmana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada