On ens aturem?
En
els articles anteriors vèiem com seguim una sèrie de fases a l'hora de resoldre
problemes, i com, d'acord amb el nostre estil de personalitat, acostumem a
quedar-nos aturats en una de les fases de resolució, sigui quin sigui el
problema a resoldre.
Hem
vist les fases de sensació, identificació del problema, presa de consciència,
recerca de solucions i energetització. La següent fase és el contacte amb el
problema per a resoldre'l. Arriba l'hora de la veritat. Moltes persones ajornen
aquest moment amb infinitat d'excuses. Si les fases anteriors estan ben fetes,
aquesta no hauria de ser tan difícil: si no som capaços d'enfrontar-nos al
problema, potser hem de revisar les fases anteriors. Pot ser que no estiguem
convençuts de la solució escollida, o que ens manqui l'energia necessària.
Moltes persones tenen la idea “màgica”, de que “no fent res” les coses es
solucionen soles, més tard o més d’hora. En la majoria dels casos, això no són
més que excuses per no enfrontar-se i resoldre el problema. Les persones molt
dependents esperaran que sigui un altre qui ho solucioni. Les persones amb una
tendència obsessiva, es quedaran donant-li mil voltes a la solució, dubtant que
sigui la solució correcta.
Quan
ens enfrontem al problema i el resolem, ve la fase de relaxament i relaxació. Són dues fases: la primera comporta la
satisfacció per haver-ho aconseguit. Potser cal fer una celebració, si l’ocasió
ho mereix, i prendre un temps per a acomiadar la situació passada i
desconnectar del problema. Hi ha persones que no són capaces de desconnectar, i
seguiran donant-li voltes, pensant que potser no s'ha resolt o potser hi havia
una opció millor. També hi ha persones que no es permeten gaudir de la vida.
Aquestes persones no podran relaxar-se i gaudir d’allò que han aconseguit.
Finalment
ve la fase de relaxació, en la qual
ja hem deixat enrere el problema i la situació passada. És el que s'anomena
“buit fèrtil”, un espai d’on sorgirà, passat un temps, una nova inquietud que
donarà lloc a un nou canvi. La vida és una evolució constant, hi ha canvis
deguts a la pròpia maduració i canvis triats per molts motius: perquè ja no ens
omple la nostra forma de vida, perquè no estem a gust, perquè volem alguna cosa
millor, perquè volem créixer i evolucionar.
Què
passa quan tenim molts problemes a la vegada? Les persones tenim la capacitat
d'enfrontar-nos com a molt a 3 problemes importants a la vegada: 3 problemes a
la vegada causen un estrés important, que no tothom és capaç de suportar. Més
de 3 problemes ens desborden a tots. Quan això passa, es recomana afrontar-los
d'un a un, i ajornar els altres. Per exemple, ens podem trobar en plena fase de
trencament amb la parella, haver de buscar pis, fer un trasllat i buscar feina.
Són tres situacions estressants. Si en aquell moment ens comuniquen que tenim
un familiar amb una malaltia greu, ens desbordarem. Haurem de triar i
prioritzar. I haurem de deixar per més endavant alguna de les decisions
importants.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada