Continuem amb els tipus de
personalitat, tot recordant que no hi ha tipus “purs”, tots som el resultat de
múltiples experiències i decisions personals que deixen en nosaltres trets de
diferents tipus de personalitat.
La conducta aparent
d'aquestes persones és equilibrada. Són persones independents, però a diferència
dels enèrgics, aquests són més passius, no necessiten provar-se a si mateixos.
Estan convençuts de la seva vàlua.
La seva seguretat en ells
mateixos sovint és tant marcada que deixen de ser empàtics amb els altres. Es
centren en ells mateixos, en la seva pròpia satisfacció i deixen de banda les
necessitats dels altres. Sovint les seves parelles es queixen que “només pensen
en ells/elles”.
Són imaginatius, i aquesta
imaginació els serveix per justificar qualsevol conducta inapropiada que facin,
doncs tenen molt poca autocrítica i pensen que sempre ho fan tot bé. Tendeixen
a sobrevalorar les seves habilitats i transformen els fracassos en èxits
justificant el seu comportament mitjançant complicades argumentacions.
La seva expressió emocional
és serena, i sovint freda i distant. Pel que fa a l'afecte, s'ho fan venir bé
per rebre més del que donen. Són persones que tenen moltes habilitats
manipulatives per fer que els altres els procurin atencions i cobreixin les
seves necessitats sense respondre d'una manera recíproca. De fet, es creuen
mereixedors d'atencions especials per part dels altres. Generalment s’envolten
de persones dependents que els necessiten i faran tot el que calgui per ells
amb tal de no perdre'ls.
Ells es veuen a sí mateixos
com persones segures, i sovint sobrevaloren les seves pròpies qualitats: creuen
que tenen talents especials i que són més intel·ligents que els altres i que
això els fa mereixedors d'atencions especials i el reconeixement per part de
tothom. Es poden arribar a veure com a admirables i extraordinaris. També
creuen que tenen més drets i menys obligacions i descompten els drets de les
altres persones. En els casos més extrems, poden convertir-se en explotadors i
aprofitar-se de la gent per tal de complaure els seus propis desitjos.
Els altres els veuen segurs
i afables, tot i que una mica freds, però quan se'ls coneix més, poden resultar
arrogants, pomposos i pagats d'ells mateixos.
Quan la seva auto-confiança
es veu compromesa, poden reaccionar de manera colèrica i indignada, o bé passar
per breus períodes de depressió. Però les seves habilitats per manipular
l'entorn faran que aviat trobin una justificació i es valguin d'algú altre que
els aduli.
Es dona la circumstància que
moltes d'aquestes persones han estat fills únics i/o molt desitjats, molt
esperats. O eren l'únic nen entre mig de moltes nenes, o a l’inrevés. Els pares
els han tractat d'una manera especial, permetent-los dedicar-se a allò que els
venia de gust en tot moment, i eximint-los d'assumir cap responsabilitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada