La personalitat humana (6): La personalitat cooperadora


Avui li toca el torn a aquest tipus de personalitat, que estaria dins de les personalitats dependents, és a dir, els que busquen els seus reforços i recolzaments en els altres. El sociable, que vèiem la setmana passada, feia una recerca activa d'aquests reforços mitjançant la seducció i ser atractiu i simpàtic per als altres. El cooperador, ho fa des d'una actitud passiva.

Aquest tipus de personalitat té una marcada necessitat d'aprovació, recolzament i afecte social. Són capaços d'alterar significativament el seu estil de vida per establir o mantenir una relació amb una altra persona. Es sobre-adapten a les circumstàncies, renunciant a les seves preferències, gustos, fins i tot als seus principis.

Són tremendament sensibles i vulnerables a la desaprovació. Les crítiques poden ser per a ells devastadores. Tendeixen a desvaloritzar-se i la seva autoestima se sol basar en els comentaris i les accions dels altres.

La seva pitjor por és l'abandonament i la solitud. Per evitar-ho, s'adapten al que calgui.

De petits, han estat sobre-protegits per una família que els ho feia tot, els evitava qualsevol esforç i limitava la seva responsabilitat. Els tractaven com a una estàtua feble.

Les parelles que troben són persones fortes, autosuficients i que tindran cura d'ells, assumint totes les decisions i responsabilitats: persones maternals o paternalistes. Pel que fa a la feina, evitaran els càrrecs de responsabilitat, i sobre tot, haver de manar a d’altres persones. Prefereixen sempre ser manats.

La imatge que tenen d'ells mateixos passa per la poca autoestima, sentiments d'inferioritat, poc caràcter, fins i tot se senten inútils i incapaços. Sovint són fruit d'intimidació i poden patir bulling per part dels companys.

Es mostren humils, cordials, amables. Passius, mai prenen la iniciativa. També eviten qualsevol cosa que suposi un esforç, estan sempre “cansats” i sense ganes de res. Sovint tenen una manca d'interès pel sexe. Aquesta actitud fa que s’envoltin de persones “fortes” que els resolen els problemes i prenen les decisions per ells. Envien missatges de “no puc”, “què es pot esperar de mi”, “ja ho he intentat i no em surt”, etc., que activen la part cuidadora dels altres.

Quan es veuen privats de l'afecte i la protecció, s'aïllen i es tornen tensos, aprensius, desconcertats, fins i tot deprimits.

Eviten les situacions complicades i els grups nombrosos. Davant d’una situació estressant o que suposi una exigència, els agafarà ansietat o s'escapoliran.

Tenen poc sentit de la crítica, només capten la bondat de la gent. Els falta alegria, acostumen a ser bastant apàtics, amb tendència al pessimisme, el desànim i la tristesa. S'excusen a ells mateixos de no assumir les responsabilitats que els pertoquen i sovint ho atribueixen a “la seva debilitat”, a malaltia o a la “mala sort”.

A l'hora d'organitzar alguna cosa, són col·laboradors, no discuteixen i tot els està bé, sempre que hi hagi algú que els digui què han de fer, i no els exigeixi ni els doni presses.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada