Explicaré avui aquest tipus
de personalitat, que s'emmarca dins del patró desvinculat, és a dir, els que no
busquen el recolzament en els altres, i a diferència de l'inhibit que ho
desitjava, l'introvertit no fa res per buscar la relació amb els altres, i es
troba a gust estant sol.
La seva aparença és de
passivitat. En la seva relació amb els altres sembla una persona modesta.
Sovint dóna la sensació d'estar absent, de “no ser-hi”. A nivell afectiu és
“tou” i poc expressiu. Es veu a si mateix com una persona plàcida i
tranquil·la.
Com tots els patrons que he
explicat, poden anar dins d'un contínuum des del tipus de personalitat normal,
als trets patològics, quan les circumstàncies es posen difícils per a la
persona. Així, la seva apatia es pot tornar gairebé immobilitat, la seva
conducta interpersonal passarà de reservada a absent, i s'aïllarà fins a
arribar a l'estat ermità. Tenen poc interès en les converses en grup. No
s'involucren en res.
El tret més característic
d'aquestes persones és la seva indiferència social, el seu aïllament. Quan se
l'obliga a participar en activitats socials s'ho farà venir bé per passar
desapercebut o desaparèixer, o si se sent pressionat a participar es pot tornar
malhumorat i oposicionista.
Solen triar feines en les
quals no hagin d'interactuar amb altres persones, o estan callats i no criden
l'atenció. Els seus hobbies eviten el contacte amb els altres: col·leccionisme,
lectura, esports en solitari... També es poden dedicar a estudiar o a la cura
d'animals. En general se'ls pot definir com a persones asocials.
La seva passivitat es pot
interpretar com un signe d'hostilitat o rebuig per part dels altres, quan és
simplement la incapacitat de percebre i interpretar les necessitats i les
emocions dels altres (i les pròpies).
També crida l'atenció la
seva hipo-resposta a qualsevol tipus d'estimulació. Qualsevol cosa que a tothom
li provoca angoixa, alegria o tristesa, en els introvertits sembla tenir molt
poc efecte. La gent que els envolta els descriu com a persones fredes. No
s'enfaden, ni ploren, ni riuen gaire.
Tenen pocs o cap amic, i
serà la família més propera qui s'adoni del seu tipus de personalitat. També
solen tenir tendència a la fantasia i a somiar desperts.
Els costa entendre les
emocions dels altres, les expressions emocionals els semblen “infantils i
immadures”. Aquesta postura no és tant una filosofia de vida ben raonada, com
una incapacitat per entendre “què fa que els altres reaccionin així”. Se'ls
escapen les subtileses i són poc o gens intuïtius. Tenen molt poca capacitat
d'introspecció, de mirar a dins seu.
La seva motricitat és
hipo-activa, semblen estar sempre cansats. També poden semblar maldestres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada