Continuem veient els
trastorns que es podrien considerar “més greus”, tant per les dificultats que
comporten en el seu dia a dia, com pel deteriorament que es produeix en les
relacions socials.
El trastorn límit de la
personalitat es va definir cap a l'any 1980, aglutinant una sèrie de símptomes
comuns que apareixien en algunes persones i que es diagnosticaven com a
persones amb patologies múltiples.
El nom de “límit” apareix
com a alternativa a la psiquiatria clàssica que classificava els trastorns en
neurosi i psicosi: les neurosis, a grans trets, són trastorns que causen poc o
molt un malestar, però en els quals la persona és conscient que té un trastorn,
i intentarà solucionar-ho. Són persones que, malgrat tot, porten una vida
normal. En les persones psicòtiques es considera que hi ha una manca de
consciència del seu trastorn, han creuat una mena de frontera, viuen “al seu
món”, bastant distanciats de la realitat. El concepte de trastorn límit,
introduït en els anys 80, és un principi per trencar amb aquesta dicotomia: les
persones no es poden classificar en “blanc o negre”, hi ha molts matisos, i en
definitiva, es tracta de contemplar a la persona en conjunt, amb totes les
seves vivències i característiques i veure com se la pot ajudar, més enllà de
les etiquetes diagnòstiques.
El trastorn límit és un
agreujament de les personalitats de tipus dependent, activa i passiva, i de
l'ambivalent actiu. Una persona sociable pot derivar en histriònica i aquesta
en trastorn límit. El cooperador, pot caure en la dependència i derivar també
cap al trastorn límit. El sensitiu deriva cap a passiu-agressiu i cap a límit.
Recordem que l'agreujament pot ser degut a situacions i vivències molt extremes
i estressants: maltractaments, abusos, un shock traumàtic, etc. poden fer
evolucionar una personalitat sana en una de més inadaptada.
Aquest trastorn es
caracteritza principalment per la variació de l'estat d'ànim amb explosions
emocionals de tot tipus. Són persones molt inestables en tots els aspectes.
Varien d'espontanis a inesperats i extrems. Són molt impulsius, la seva
conducta és impredictible, el seu son és irregular i es mostren ansiosos quan
es contacta amb ells. Sovint participen en situacions d'alt risc, esports
perillosos, acostumen a patir accidents freqüents, i a veure's implicats en
baralles, fins i tot auto-mutilacions i intents de suïcidi. També són freqüents
els comportaments excessius: menjar massa, apostes, malgastar diners, sexe
compulsiu, etc.
A nivell afectiu necessiten
constantment atenció i afecte i per aconseguir-ho manipulen als altres. Tenen
una excessiva dependència en els altres, i la seva manera d'actuar provoca
justament el contrari: que la gent s'aparti d'ells. L'ansietat per la separació
és un dels seus motors principals. Són especialment vulnerables a la por de ser
abandonats. Això els posa en un cercle viciós de: recerca insistent d'atenció,
rebuig per part dels altres, gran augment de l'ansietat, comportaments extrems.
Són persones
desorganitzades, fins i tot caòtiques. El seu comportament extrem els ha dut
sovint a l'aïllament, la separació i la desaprovació. Això els fa desenvolupar
sentiments de desconfiança i hostilitat cap als altres. També hi poden haver
sentiments crònics de buit i avorriment.
Són freqüents les seves
explosions emocionals, tant d'ira com d'alegria o tristesa dramàtica.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada