La personalitat humana (13): El trastorn paranoide

Aquest trastorn de personalitat, considerat un dels més greus per les dificultats que causa, es pot considerar un agreujament de trastorns com el narcisista, l'antisocial i el compulsiu.

El trastorn paranoide de personalitat es caracteritza per una suspicàcia i desconfiança generalitzada i immotivada de la gent, hipersensibilitat i retraïment de la afectivitat.

El paranoide té un desig d'estar lliure de relacions personals íntimes en les què existeixi una possibilitat de pèrdua de poder, d'independència i autocontrol.

Són suspicaços, ressentits i hostils. Tendeixen a respondre amb ira davant qualsevol cosa que s'assembli al ridícul, la decepció o el menyspreu. Perceben de manera desproporcionada la traïció i l'agressió i això els porta a tenir molts problemes amb les altres persones.

Sempre estan en guàrdia, llestos per a qualsevol amenaça que puguin percebre. Estan en un permanent estat d'alerta, independentment que el perill real existeixi o no. No suporten la dependència ni el control extern i no confien en ningú.

Acostumen a ser provocadors, corrosius i petulants amb els altres. Irriten a les altres persones amb les seves contínues comprovacions de lleialtat i recerca de motivacions i significats “ocults”. També tenen ressentiment contra qualsevol persona que triomfi, pensaran que ho han fet de manera injusta i que a ells els han tractat malament. Tenen tendència a ofendre's fàcilment, a ser catastrofistes, fer una muntanya d'una petita cosa i ser reivindicatius.

L'escepticisme i la desconfiança afecten tant a les percepcions com als coneixements i als records. S'aïllen dels altres i poden desenvolupar deliris de persecució.

Són freds, secs, sense sentit de l'humor, amb tendència a reaccionar amb ira. Pateixen d'ansietat, relacionada amb la por a ser utilitzats pels altres.

Incapaços d'acceptar els seus propis errors i debilitats, atribueixen les seves deficiències als altres. Ells es veuen a si mateixos com a formidables, o, de vegades, amargats.

La seva manera de ser allunya a les persones que hi ha al seu voltant, convertint-los en persones solitàries, que disposen de massa temps lliure per dedicar-se a les seves teories de la conspiració.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada